Descobreixen un gen clau en la progressió i el tractament de l'adenocarcinoma de pulmó

Una investigació liderada pel Laboratori de Biologia del Càncer del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la Universitat Pompeu Fabra, en col·laboració amb el Centre de Regulació Genòmica i l'Institut Murcià d'Investigació Biosanitària, ha descobert un nou gen clau en la progressió i el tractament de l'adenocarcinoma de pulmó. Es tracta de l'RNF144B, el qual participa en el control de la divisió cel·lular i la integritat del genoma. Segons l'estudi experimental en humans i ratolins, els pacients amb baixa expressió d'aquest element tenen pitjor pronòstic i una elevada resistència a la quimioteràpia convencional. El treball s'ha publicat a la revista 'Journal of Experimental & Clinical Cancer Research'.

La recerca parteix de la base que el gen p53, que és el supressor tumoral més important que es coneix, no actua sol. Segons els investigadors, aquest està mutat en el 50% dels càncers, i quan això passa, perd la capacitat de protegir les cèl·lules de l'organisme davant del desenvolupament de processos cancerígens i els tumors es desenvolupen molt ràpid.

“El gen p53 és allò més semblant a un director d’orquestra dins de la cèl·lula. Coordina moltes funcions cel·lulars, que van del control de la mort cel·lular a l’envelliment, el ritme i la qualitat de la divisió, i tot ho fa regulant l’expressió de més de 300 gens“, ha afirma Etna Abad, primera autora de l’article.

En aquest context, el nou gen RNF144B es presenta com un dels que estan regulats pel p53. El treball ha permès definir la funció del RNF144B i determinar que, en condicions normals, s’encarrega de regular la divisió cel·lular i l'estabilitat del genoma. Ho fa controlant la degradació de proteïnes involucrades en aquests processos.

 “Si RNF144B falla i s’expressa de manera insuficient, a la cèl·lula es genera un caos cromosòmic durant la divisió cel·lular, motiu pel qual comença a tenir més cromosomes del compte, fet que comporta el començament de processos cancerígens”, ha explica Ana Janic, que ha coordinat l’estudi.

Mal pronòstic i resistència al tractament

D'acord amb el treball, tot i que les mutacions d’RNF144B no són molt freqüents, el seu efecte és important, ja que deriva en un pitjor pronòstic dels pacients que pateixen tumors sòlids de pulmó com l’adenocarcinoma. A més, els resultats de la investigació mostren que no cal tenir el gen mutat per obtenir un mal pronòstic. Tenir una expressió alterada, gairebé inexistent del gen, té el mateix resultat.

“Hem vist que RNF144B té un paper important en els processos cancerígens, perquè, malgrat que p53, el gen supressor de tumors per excel·lència, estigui intacte, les alteracions a RNF144B són suficients per induir la formació de tumors en teixits com el pulmó”, ha detallat Abad.  

L'estudi també ha mostrat que les cèl·lules tumorals que expressen RNF144B de manera anòmala són més resistents a la quimioteràpia convencional. Un resultat que, si es confirmar amb més estudis amb dades clíniques, “corroboraria el paper d’RNF144B com a biomarcador per determinar el tractament dels pacients amb adenocarcinomes de pulmó”, ha afegit Janic.