Benestar humà versus benestar animal

Segurament no és políticament correcte parlar en un mateix article del benestar dels animals i el de les persones. És inevitable fer-ho quan periòdicament els mitjans de comunicació informen dels problemes que es troben els que viatgen entre Barcelona i Manresa amb autobús o amb tren. Governi qui governi a Catalunya o a l’estat han estat incapaços d’impedir que usuaris del transport públic hagin d’anar drets o a terra en trajectes com aquest que superen els 50 quilòmetres. Els avenços socials, afortunadament, han aconseguit que els porcs o altre bestiar que va de la granja a l’escorxador vagi amb un camió que compleix unes normes, entre d’altres, que hi hagi suficient espai perquè no arribin al punt de sacrifici amb els nivells d’estrès que eren habituals abans que s’aprovessin lleis que preserven el seu benestar. Passen els anys amb els viatgers de busos i trens patint els efectes de la periòdica sobreocupació.

L’excusa retòrica dels responsables de les administracions és sempre la mateixa o similar. Simplement, que la llei preveu que es donin situacions de sobreocupació. Traduït, en poques paraules: en cas d’accident amb múltiples víctimes amb un bus que porti usuaris drets o a terra, ningú en tindrà la culpa, ni el que fa la llei, ni les administracions, ni les empreses concessionàries. Hi ha reivindicacions que es poden considerar de cara a la galeria i altres que permeten salvar vides. En aquest cas, parlem de preservar la integritat de les persones. Per què no es fa un front comú per preservar la integritat i la dignitat de les persones, aquella que s’ha aconseguit per al transport o les condicions de vida dels animals?

Els ramaders saben bé que, per llei, els animals han de disposar de més espai que uns anys enrere. Han de poder-se moure i alimentar-se com es mereixen. L’espai s’ha de semblar menys a una granja tradicional i més a un lloc on prevalgui el benestar. Els activistes animalistes han assolit importants avenços. Han estat capaços de sensibilitzar més als que fan les lleis que no pas els usuaris del transport públic. Les lleis de protecció dels animals s’aproven i, quan cal, es modifiquen. Les sancions per maltractament poden ser molt importants. Res, o poc a dir. Una societat no es pot considerar avançada si no hi ha un respecte als animals.

No ens oblidem, però, que les persones tenim drets recollits en tota mena de normes. Des dels drets humans, aprovats per l’ONU el 1948, que garanteix una vida digna, fins a les directives europees, passant per la Constitució espanyola i l’Estatut de Catalunya. Lamentablement, part dels drets de les persones queden en l’oblit. S’avança, però poc. Milions de persones són discriminades, milions no tenen dret al treball, a un habitatge digne o alimentació digne. I això passa, fins i tot, en qualsevol dels nostres municipis. Els drets al benestar animal, si més no a la Unió Europea i altres països de cultura occidental, progressen adequadament, tant que sovint moltes persones pensen que estan per sobre dels que tenim els humans. Sobretot quan es fa la comparació, probablement desafortunada, que viatgen millor els animals que els usuaris de bus o tren quan van o tornen de la metròpoli, amuntegats com quan els porcs patien d’asfíxia i de pèssimes condicions quan els portaven a l’escorxador.

Ara que tenim unes noves eleccions a tocar, qui serà capaç de posar els peus a terra per fer propostes que incideixen, de forma clara, en millores tangibles en el benestar de les persones?

Hi ha normes i multes contundents (fins i tot presó) en benefici del benestar dels animals. Toca vetllar que la legislació que protegeix a les persones no quedi desfasada.