Les lliçons del Barça - PSG

L’eliminació del FC Barcelona contra el París Saint-Germain ha estat dolorosa per la forma, sobretot, però no ha deixat un regust del tot amarg per les lliçons que se n’extreuen. Vistos en conjunt, la sensació és que el Barça ha estat inferior al PSG, tant en el partit al Parc dels Prínceps com a l’Estadi de Montjuïc, també durant la mitja hora en què s’enfrontaven onze contra onze. I no obstant aquesta percepció, la realitat és que els blaugrana van guanyar a París 2 a 3 i que dimarts, fins a l’expulsió de Ronald Araujo, vencien per 1 a 0 i tenien dos gols d’avantatge. La raó em sembla clara: el Barça va saber compensar la seva inferioritat futbolística amb una capacitat de competir notable.

De l’eliminatòria i la manera com si ha arribat, se’n poden extreure unes quantes lliçons. Futbolísticament, s’han vist els fonaments sobre els quals s’ha de basar l’equip.

I també ha quedat clar que Xavi no pot ser l’entrenador del FC Barcelona. És un càrrec que està per sobre de les seves capacitats actuals. Perquè el seu comportament a peu de camp és impropi i perquè les seves reaccions i raonaments a les rodes de premsa són un fugir d’estudi constant que només demostren incapacitat per assumir la realitat.

A partir del PSG i fins a final de la temporada, el Barça hauria de fer per aixecar-se de manera immediata per acabar-la dignament, amb la mateixa sensació d’equip competitiu i orgullós, conscient de quines són les seves prestacions i quina és la seva realitat.

La qüestió és si la Junta directiva tindrà el coratge d’acceptar-la, aquesta realitat. Perquè fins ara, tant en les declaracions públiques com en força decisions, ha donat senyals de viure en una grandesa que ja és passada. Es tractaria d’assumir la realitat econòmica i social del club, i entendre en quin context futbolístic competeix. I construir.