Asseguts en un dels quatre bancs de pedra que envolten l’encara pedra més grossa que fa de taula al jardinet de la cara de ponent de l’església, advertim que Sant Mateu de Bages ha canviat ben poc o gens, llevat del campanar preromànic del segle X, de disset metres d’alçada, que va ser restaurat.
Un parell de jocs per a la mainada, les dues tombes medievals del segle VII del Collet del Cargol i una font amb aigua moblen l’indret. A tocar de la gruixuda base del campanar hi ha un llarg banc de pedra que un rètol qualifica de «recer d’hivern»
. Certament el paratge s’obre al recorregut del sol mentre l’edifici eclesial atura el vent del nord. Montserrat treu el nas entre la pineda escassa propera al cementiri.
Sabem que l’esplanada boteruda feia de camp de futbol per les dues porteries que havien estat blanques i ara llueixen un bigarrat rovell.
El mas fort i la rectoria es van restaurar per fora per simular un conjunt, però són buits de vida. Amb tot, Sant Mateu de Bages és un indret agraït i molt recomanable per canviar d’aires una estona. L’altiplà de Castelltallat hi comença.
