Noia i menor de 18 anys, el perfil predominant a l’espai d’ajuda emocional de Manresa i el Bages
El servei per a adolescents i joves Espai Èmfasi va atendre el primer any sencer en actiu 480 persones
Hi ha la voluntat d'ampliar l'atenció als infants i l'Ajuntament s'ha compromès a «buscar recursos»
Isabel Baena, Carla Basagaña, Marina Bassaganya, Laia Majó, Isabel Sánchez i Sílvia Tardà al pati de l’Espai Jove Joan Amades de Manresa, on atén l’Espai Èmfasi / Oscar Bayona
Noies de 14 a 18 anys amb demandes lligades a la manca d’autoestima, a la desmotivació, a la pressió estètica, a les comparacions, a la manca d’eines per gestionar com se senten. És el perfil predominant entre els joves que, durant el 2023, es van adreçar a l’Espai Èmfasi, el servei d’assessorament emocional per a adolescents i joves de 12 a 35 anys de Manresa i el Bages.
El servei, que atén a l’Espai Jove Joan Amades de Manresa de dilluns a divendres, de 8 del matí a 7 de la tarda, va començar a funcionar el setembre del 2022 com a resposta als efectes que van tenir la pandèmia i el confinament en els joves.
Segons la memòria del 2023, el primer any sencer en funcionament ha atès prop de 500 persones. Enguany, segueix funcionant, però no té garantida la continuïtat de cara al 2025, malgrat que hi ha la predisposició per part de l’Ajuntament de Manresa -que no descarta que pugui arribar a edats més joves- i del Consell Comarcal, de mantenir-lo.
Regió7 ha parlat del servei amb les seves responsables, les psicòlogues Marina Bassaganya i Isabel Baena, i l’educadora social Carla Basagaña (no hi va poder ser el tercer psicòleg de l’equip, Josep Maria Julbe), i amb les responsables institucionals: Isabel Sánchez, regidora d’Infància i Joventut de Manresa; Sílvia Tardà, consellera de joventut del Consell Comarcal del Bages, i Laia Majó, cap clínic del Centre de Salut Mental d’Infància i Joventut de la Fundació Althaia de Manresa.
Un format inèdit
Majó destaca que, «tal com el tenim nosaltres muntat, és un servei bastant inèdit» a Catalunya. Té la gènesi el 2014, amb una assessoria, mitjançant una educadora, més adreçada a les drogues i addiccions; el 2020 s’hi va incorporar una psicòloga, en conveni amb Althaia, i el 2022 es va fer la proposta de passar de l’assessoria de drogues a una d’emocional, tenint en compte que «puja molt la demanda d’acompanyament professional». Recorda que «les persones que tenen problemes d’addiccions també poden demanar hora a l’Espai Èmfasi i també es fa molt treball amb el tema de les pantalles, amb tot el que això comporta a nivell emocional». Ho aprofita per manifestar que «ens agradaria donar-hi continuïtat i que es pugui consolidar i, posats a demanar, que fos d’infància i joventut perquè l’Espai Èmfasi també és per a famílies i professionals, i les famílies amb fills petits demanen molt acompanyament i no el tenim, en aquest espai». Basagaña comenta que els arriba demanda d’«alguna escola d’infants de 5è i 6è de primària que detecten que necessiten aquest tipus d’atenció».
Davant d’aquest fet, Pulido es compromet a «buscar recursos». «Aquest servei és un caramel i em sembla superimportant. En fem una valoració superpositiva pel que ens arriba de les famílies, dels centres educatius i dels joves».
Tardà aporta que «el nostre gra de sorra és a través d’una subvenció de la Diputació de Barcelona. Tenim un conveni amb Althaia per contractar una psicòloga que es desplaça, si cal, a municipis de la comarca a fer els assessoraments». És la feina que porta a terme Baena.
Fet el primer contacte, la via d’atenció principal és la presencial, amb una mitjana de sis sessions per persona, que pot variar. També es pot fer per WhatsApp (670 228 158), telèfon (93 877 13 60) i correu (salutbages@oficinajove.cat). El 2023 es van fer 1.480 atencions a joves (el 70%), famílies i professionals. Les persones ateses van ser 480, sobretot joves (el 64%), un 68% dels quals dones. Les edats predominants van ser dels 12 als 19 anys (el 64%). Es van derivar 59 persones a altres serveis; 13 al Centre de Salut Mental d’Adults i 14 al d’infància i joventut. Principalment, va ser per temes lligats amb conductes alimentàries, ansietat i algun cas de depressió. De les 480 persones ateses, 148 eren de diferents municipis de la comarca i, la resta, de la capital del Bages.
Dades del 2023 (Manresa i comarca)
Font: Espai Èmfasi / Infografia: Regió7
Intervencions en grup
El servei també ofereix intervencions grupals a demanda sobre temes concrets en instituts, centres educatius i espais de joves. A banda, l’Espai Jove Joan Amades acull un cop al mes un grup d’ajuda mútua de joves de 19 a 26 anys als quals ja s’està fent una atenció individual per tal que hi comparteixin experiències i preocupacions. I un de noies de 16 a 25 anys que no cal que estiguin en seguiment, creat «amb l’objectiu que tinguin un espai de confiança on puguin compartir, conèixer persones i parlar d’emocions, malestars i preocupacions que puguin tenir», explica Basagaña. «Es fa un cop al mes i a l’estiu en farem més sessions dins de la programació d’Estiu Jove». Bassaganya informa que estan intentant crear un grup de pares d’usuaris que tenen per atendre la demanda que reben. Per ara, està en construcció.
Treballar en xarxa els permet coordinar-se amb la xarxa de salut mental de territori «per poder donar una resposta més ràpida si detectem que hi ha algun jove que presenta simptomatologia més greu» que necessita suport clínic, remarca l’educadora social de l’equip.
Baena, Basagaña i Bassaganya en un despatx de l’Espai Jove Joan Amades on fan les atencions / Oscar Bayona
«Als joves els falta un espai d’escolta, sentir-se entesos i més expectatives realistes»
«Als joves els falta un espai d’escolta i sentir-se entesos. Moltes vegades ens diuen: ‘Si dic això, se’m penalitza o, no puc dir tal cosa perquè, com que se suposa que ho tenim tot, no ens podem queixar’. Hi ha un xoc generacional i, per altra banda, els calen més expectatives realistes. Des de les xarxes i la societat en general es genera una idea de com han de ser les coses. Cal més flexibilitat». És la valoració que fa la psicòloga Isabel Baena del jovent, a partir del que veuen a l’Espai Èmfasi d’assessorament emocional.
Malgrat identificar la manca d’eines dels joves per gestionar com se senten, tant Baena com la també psicòloga Marina Bassaganya i l’educadora social Carla Basagaña, destaquen que «estan molt predisposats a demanar ajuda».
Una de les funcions del servei que remarquen és el de la prevenció, de manera que, agafat a temps, un problema de salut emocional no passi a ser un problema de salut mental.
La frustració i la paciència són dos sentiments molt lligats al jovent que els arriba. «Passen per una època de tristesa i ràbia i necessiten estar bé i feliços. Han d’entendre que tot són èpoques i que hi ha vegades que és necessari passar per aquests estats. Això els genera frustració i és el que costa», reflexiona Bassaganya. «La paciència és una de les coses que més els costa a tots els nivells. Com invertir esforços durant un temps i que el benefici sigui a llarg termini és difícil», opina Baena. «Les ganes de voler-ho tot ja», sentencia Basagaña.
Frustració i autolesions
Lligat amb això, sobretot, amb la frustració, hi ha el tema de les autolesions. Basagaña assegura que és «molt recurrent» i Baena, que és fruit de «la mala gestió de la frustració. Estic malament, necessito treure’m aquest malestar. No sé com fer-ho i ho acabo canalitzant des d’aquest format més físic». Bassaganya fa notar que «el dolor físic fa menys mal que el mental» i Baena que «és perillós perquè els alleugereix el malestar, però es fan mal». Basañaga pensa que «hem de filar molt prim. Si ha estat puntual, podem atendre i valorar, però, quan està molt establert, diem que ha d’anar a salut mental».
Quant a la demanda dels professionals, Basagaña detalla que «el que tenim més són equips docents, tant si és per atendre grups dins les aules per fer alguna dinàmica en temes d’usos de pantalles, de relacions, d’autoestima i de gestió emocional, com per fer intervencions individuals quan detecten que hi ha alguns casos que necessiten aquest acompanyament». Baena informa que «els docents són el principal canal de professionals que deriven adolescents cap aquí».
Les famílies: de tot una mica
Les famílies són les que els fan arribar els casos dels adolescents més joves. Bassaganya concreta que «ho fan més mares que pares» i que, en derivacions de l’escola, «hi ha pares que hi posen resistència perquè creuen que el seu fill està bé». Basagaña comenta que «ens trobem amb famílies molt implicades i amb ganes d’ajudar el seu fill o filla, i amb famílies que no es vinculen o que ho fan a mitges».
Un dels serveis amb què es coordinen és amb el Servei d’Atenció Integral LGTBI. «Des d’allà ens han fet derivacions per atendre el malestar de persones que formen part del col·lectiu en tema de gènere i orientació sexual», diu l’educadora social. Baena constata que «són persones que tenen clara la seva identitat» i que el problema és «el conflicte que això els suposa amb l’entorn».
Com s’ha explicat, la pandèmia i el confinament van ser el punt de partida de l’estructura actual de l’Espai Èmfasi. Basagaña valora que «no he atès cap persona en concret pel confinament, però, de tots els malestars que arrosseguen, en podem deduir que hi ha coses que venen d’aquella època». Baena recorda el cas «d’una persona que sentia molt rebuig a treure’s la mascareta perquè se sentia còmoda no mostrant tant la cara. Tenia aquesta resistència a treure-se-la per un tema físic».
Subscriu-te per seguir llegint
- El robatori de coure a Rodalies va ser del triple de metres del que va dir el Govern espanyol i va passar a Barcelona, no a Cerdanyola
- Albert Franch, el xef sallentí que se'n va anar a Finlàndia i triomfa amb un restaurant que gairebé no genera residus
- Això és el que costen els menús del nou restaurant dels germans Roca
- En aquestes localitats de la Catalunya central és festiu aquest dilluns, dia de la Segona Pasqua
- L’Ajuntament de Manresa admet una situació 'crítica' de massificació a escoles i instituts
- El nou dispositiu obligatori que hauràs de dur al cotxe a partir de juliol
- Necrològiques del 9 de maig del 2024
- Adeu a 'La ruleta de la suerte' tal com la coneixem: el programa introduirà aquests nous canvis
