Cases amenaçades d'enderroc a Manresa: la provisionalitat com a companya

La pizzeria Dolce Vita és als baixos del número 9 del carrer de Camps i Fabrés de Manresa. La porta Gabriel Martínez Rodríguez, que té llogat el local a la propietat de la finca, que és una de les quatre afectades pel Pla de Millora Urbana (PMU) Onze de Setembre. Martínez explica que la seva intenció seria retirar-se, però que voldria trobar algú a qui vendre el mobiliari i la maquinària del negoci per treure’n alguns cèntims. De moment, no ha trobat ningú. Sabent que la casa està afectada, veu impossible traspassar el negoci, malgrat que faci anys que se sap i no s’hagi mogut res.

El manresà explica que, quan va llogar el local i va obrir la pizzeria, fa uns trenta anys, «la gent ja en parlava perquè em van venir uns coneguts i em van dir: «Ui! Com és que t’has quedat això? Si aquesta casa va a terra! Està afectada tota aquesta banda». Admet que és un tema que «em preocupa molt perquè fa trenta anys que vaig escollir com a modus vivendi aquest negoci i tot el que he guanyat ho he invertit aquí». Actualment, obre poques hores. 

Quatre cases amenaçades d'enderroc a Manresa entren en el compte enrere

Manca d’informació

Comenta que un dia es va anar a informar a l’Ajuntament amb la seva dona. «La senyora que em va atendre em va dir que ens trucaria, i encara estic esperant la trucada». Retreu la manca d’informació i que només s’assabentin de les coses a través del diari. Lligat amb això, diu que «el mateix dia» que a la llar d’infants El Sonall, que hi havia als baixos de la casa del costat, la número 7, «havien de fer el contracte de traspàs perquè se la quedessin unes altres persones, va sortir publicada al Regió7l’operació aquesta», el soterrament dels FGC i, lligat amb això, el possible desencallament del PMU de les cases afectades. 

«Jo estic molt indignat per una cosa. Això és un negoci, però no demano fer un traspàs perquè no vull enredar ningú. Jo els dic: ‘Mira, això està afectat. Valoreu la maquinària i el mobiliari que hi ha a dins’. En demano 25.000 euros». Insisteix en la seva indignació. «Per què diuen que començaran les obres i no ho fan? Hi hauria molta gent que es quedaria el meu negoci, si els donen temps per amortitzar la inversió que han de fer aquí, però la sensació que hi ha ara és de provisionalitat. Ho haurien de tenir en compte. Passa el mateix amb els propietaris dels pisos si els han de llogar. Estem perjudicats tots». 

Dels inconvenients que genera la provisionalitat de què parla Martínez també se’n queixa l’amo de la finca on té la pizzeria. Explica que a tots els pisos de l’immoble hi viu algú, però que el problema arriba quan cal fer-hi alguna millora perquè, lògicament, el fet de no saber quants anys més podran viure en aquell pis genera molta incertesa. 

Subscriu-te per seguir llegint