També la fidelíssima ciutat de l’Alguer ha fet la seva aportació als nombrosos suquets, guisats (aguiats, a Mallorca) i olles de peix dels pescadors dels Països Catalans. Una cançó tradicional que el cantant Josep Tero va enregistrar està dedicada al pescador de nansa i a la seva cassola (Lo nasaiolo, el pescador de nansa).

INGREDIENTS

- Una sípia o pop.

- Una llagosta (si se n’hi posa).

- Peix blanc, de carn dura, pescat amb les nanses o el tresmall (congre, rascassa, aranya, capó, etc.).

- Una ceba.

- 2 o 3 tomàquets (en origen, «pomata seca» o tomàquet sec).

- Una branca de julivert (opcional).

- Bitxo (pebre morisco, en alguerès).

- Sal.

- Oli.

- Aigua.

- Llesquetes de pa torrat.

ELABORACIÓ

- Netegeu i escateu el peix, si escau, i talleu-lo a trossos o rodelles. Peleu la ceba i talleu-la a rodanxes o picoleu-la. Peleu els tomàquets i picoleu-los grosserament (si feu servir tomàquet sec, el remulleu en oli i el piqueu bé); picoleu el julivert.

- Poseu una cassola catalana (o de ferro fos o alumini de fosa) al foc amb oli. Quan estigui calent, tireu-hi la ceba; afegiu-hi, per donar gust al sofregit, les potes de sípia o pop; quan la ceba canviï de color, sense que arribi a cremar-se, hi afegiu el tomàquet i el julivert. Quan la sípia tingui un color bru rogenc, hi afegiu la llagosta, tallada a rodelles. Continueu el sofregit, aixafant el tomàquet amb una cullera de fusta i fins que la llagosta tingui un color vermell.

- Afegiu-hi la resta de peixos, per ordre de cocció. Afegiu-hi l’aigua, que just cobreixi (solen ser peixos que amb 15 minuts en tenen prou). Coeu-ho tot uns 20/25 minuts i procureu que el peix no es desfaci.

- Serviu-ho en dues tongades: primer el brou sobre les llesquetes de pa torrat i, a continuació, serviu el peix.

NOTES

- Aquest plat ha de quedar amb un gust suau, tot i que hi ha qui, en començar el sofregit, hi afegeix una mica de pebrot o bitxo. És tradicional posar-hi, juntament amb la ceba, tomàquets secs rentats prèviament, que hi donen un gust exquisit i particular. Si no en disposeu, suggereixo utilitzar tomàquet de penjar, de ramellet o de secà, que tenen un sabor més concentrat.

- Es pot utilitzar tota mena de peix de roca -rascassa o escórpora, congre, aranya, capó o cap-roig, serrà-, peix blanc -mòllera (només 10 minuts de cocció), sard, llop o llobar-ro- i blau ­-sorell. També pot portar pop i, en comptes de llagosta, crancs, que s’hi posen sencers o bé a trossets, per donar gust. Com és freqüent en aquestes olles o cassoles de peix (suquet, suc, allipebre, caldera, bullinada, all cremat, etc.), n’hi ha versions monogràfiques: només amb congre, anguila, etc.

- Quan talleu la llagosta, no en llenceu el suc, que afegireu a la cassola. Les llagostes de l’Alguer són molt apreciades i quan es cuinen a tot Itàlia es fan alla catalana (a la catalana).