El jardí d’Auschwitz

Jonathan Glazer no té el renom d’altres autors de la seva generació, ni acostuma a figurar a les rectes finals dels premis, però és un dels grans cineastes del segle XXI. La seva obra té l’estrany do de ser tan personal com atípica; toca tots els gèneres amb esperit renovador i aconsegueix que les seves pel·lícules et vagin venint al cap de manera persistent. Siguin fantàstics o costumistes, els seus universos t’interpel·len perquè provoquen una atrevida incomoditat. Això passa a Sexy Beast, un singular thriller que reinventava el noir clàssic amb una impagable dialèctica; a Reencarnació, una visió gens convencional dels dols i els efímers amb una de les millors interpretacions de la carrera de Nicole Kidman; o a Under the skin, amb una memorable Scarlett Johansson convertida en una visitant interestel·lar que ens emmiralla a les nostres pròpies fragilitats i aïllaments.

Ara firma el seu millor treball amb La zona de interés, una pel·lícula tan agosarada en la narrativa (mostrar l’horror només amb subtileses, sense truculències visuals ni cops d’efecte dramàtics) com en una tractament argumental que dona la volta a la percepció de tot un gènere. Cinema en majúscules i que se’t queda enregistrat per sempre més que probablement figurarà a totes les llistes del millor de 2024 i que consolida Glazer com un dels directors més valents del panorama cinematogràfic actual. 

Els protagonistes en l’adaptació que fa Glazer de la novel·la de Martin Amis són Rudolf i la seva dona Hedwig, un matrimoni alemany que tenen una cura obsessiva dels detalls de casa seva, i del jardí que l’envolta, per guanyar-se el respecte i l’admiració dels convidats. Volen una vida de somni i sobretot ensenyar que la tenen, treballant cada aspecte de la llar que representa estatus social i poder, molt poder. Tot això no seria res nou ni tindria més importància que la d’una típica exhibició de classisme si Rudolf no fos un dels comandants nazis que dirigeix Auschwitz. I casa seva, a més, està molt a prop del camp de concentració i de les atrocitats que allí hi tenen lloc diàriament.

Glazer presenta els personatges amb una terrorífica atenció al detall, generant contrastos sense haver de subratllar res i abocant-nos a viure i percebre el terror d’una manera inèdita. Una joia que es beneficia d’un embolcall formal extraordinari i un repartiment en estat de gracia encapçalat per Sandra Hüller, Christian Friedel, Ralph Herforth, Max Beck, Marie Rosa Tietjen, Sascha Maaz, Stephanie Petrowitz i Lilli Falk.