Un llibre aporta 33 testimonis escrits sobre la vida a Gósol entre 1883 i 1950

La M. Mercè Valls va exercir de mestra a Igualada però per accedir a la plaça va fer les pràctiques a Gósol durant el curs 1930-31. Un lloc que, com va recordar anys més tard, «no tenia carretera; 30 km de camins de bast el separaven de Guardiola de Berga, i 40 km de la Seu d’Urgell». Les Memòries de Gósol de Valls van inaugurar al 1993 la col·lecció Auró de l’Àmbit de Recerques del Berguedà i, 31 anys després, el text s’incorpora als altres 32 testimonis del llibre Gósol, mirades, que es presenta demà divendres (18 h) al Centre Picasso amb la presència de l’alcalde Rafael López, Josep Tomàs i la historiadora Rosa Serra, directora de l’entitat impulsora.

«En llibres, revistes, articles de premsa, butlletins de centres excursionistes, ... hi hem trobat moltes referències a Gósol», explica Serra d’un volum que inclou 70 fotografies, mapes i dibuixos juntament amb els textos escrits entre 1883 i 1950. L’obra també conté articles de les revistes Cadí-Pedraforca i Baridana d’autors com Josep Tomàs, Claustre Rafart, Jèssica Jacques, Dolors Tubau, ... que parlen de la població. 

«El llibre s’estructura en cinc temes: Excursions i excursionistes; Fondes, estiuejants i visitants; Muntanyes oblidades; Cançons, festes i costums i Gent de Gósol», explica Serra. El conjunt és un calidoscopi de qüestions que tracten des de la singularitat gosolana d’aspectes d’interès general com la tradició en el món rural, el dèficit d’infraestructures, l’evolució del turisme i la formació de Picasso. Cada àmbit té un text introductori de la mateixa Serra.

«Hem de tenir present que la carretera que va de Saldes a Gósol no es va enquitranar fins al 1985», explica l’autora. Gairebé un segle abans, el 1890, el jove advocat barceloní Josep Zulueta va escriure l’article Comarcas olvidadas a La Vanguardia, en què conclou que les administracions no deixaven progressar el territori: «¿Qué menos podria hacer por ellos, el Estado, ya que les saca los cuartos y los tiene de todo en todo abandonados á sus propios recursos, ¿Sinó devolverles la tranquilidad moral y la paz de espíritu?». El 5 de maig del 1934, en les pàgines del mateix diari, l’enginyer Luis Garriga titulava un article sobre les possibilitats turístiques de la zona amb un explícit «¡Carreteras! ¡Carreteras para Cataluña!».

El llibre també inclou els records de Fernande Olivier, la parella de Picasso en aquell 1906 en què el pintor va fer estada durant uns mesos a Gósol. «Era la musa i l’amant, però també una dona intel·ligent», explica Serra. «Gósol resultó una maravilla. Allí en las alturas, en medio de un aire de increíble pureza, por encima de las nubes, rodeados de sus amables visitantes, hospitalarios, desinteresados, contrabandistas casi todos, hallamos lo que tal vez sea la felicidad», va escriure la model parisenca, indignada perque «las mujeres jamás comían en la mesa de los hombres, sino que se contentaban con comer de pie en la cocina o en un rincón las sobras que ellos dejaban».

La condició liberal del poble en un entorn carlí, el modus vivendi del contraban, l’excursionisme i el Pedraforca i les tradicions com la Diada dels Innocents són altres qüestions del llibre. Aquesta darrera era una festa carnavalesca del final d’any que va donar maldecaps a un rector a qui els joves van retenir durant 27 hores. El clergue va aconseguir que el poble deixés de celebrar els Innocents.

La tirada del llibre és de 400 exemplars, amb un preu de venda de 35 euros. El volum ja es pot adquirir a les llibreries del Berguedà des d’avui i els promotors tenen la voluntat que aviat es pugui comprar a la Parcir de Manresa, Cal Cisteller de Navàs i l’Altair i La Central de Barcelona.