La pel·lícula Las niñas, l' opera prima de Pilar Palomero, va gua-nyar la Bisnaga d'Or del Festival de cinema Màlaga fa uns dies i avui arriba als cinemes. La cinta trasllada l'espectador a un col·legi de monges de principi dels anys noranta i està rodada en castellà i català. Palomero, que va estudiar en una escola de monges, assegura que el film és el retrat de «l'antiquada» educació que van rebubre moltes dones de la seva generació que es van fer adolescents a la dècada dels 90. Tot i això, recalca que no ha intentat fer un relat en contra de ningú. Las niñas ha tingut el concurs de les productores catalanes Inicia Films i Bteam Prods i la participació de la televisió catalana TV3.

Las niñas, que va obtenir el màxim guardó del Festival de Màlaga, està protagonitzada per Andrea Fandos, que fa el paper de Celia, i per Natalia de Molina, que encarna la seva mare. La Celia és una nena d'11 anys que estudia en un col·legi de monges de Saragossa i que viu amb la seva mare. Brisa, una nova companya acabada d'arribar de Barcelona, l'empeny cap a una nova etapa de la seva vida: l'adolescència. En aquest viatge que trasllada l'espectador a l'Espanya de l'Exposició Universal de Sevilla i dels Jocs Olímpics de Barcelona, la protagonista del film descobrirà que la vida està feta de moltes veritats i algunes mentides.

La idea del film va sorgir perquè la directora va trobar un quadern de religió del 92 amb una redacció, que apareix a la pel·lícula, on es parla sobre la sexualitat al servei de l'amor i sobre la castedat. «Em va xocar que fos del 92, ni jo mateixa recordava que en aquell any ens ensenyaven aquelles coses», i a partir d'aquí va començar a recordar com va ser aquella època a través de parlar amb els seus pares i les seves amigues. Alguns dels records, diu, eren «d'una educació molt conservadora, més pròpia del passat en un temps que va ser d'eufòria col·lectiva amb la idea d'una Espanya moderna».

Palomero admet que volia explicar aquests fets a través d'una ficció per així poder connectar sobretot amb «la part emocional de la història» i de la seva protagonista, la Celia, i el seu grup d'amigues, i els canvis que viuen. La cineasta de Saragossa s'endinsa en un viatge a la infantesa per «connectar en aquell moment que arrenca l'adolescència i un s'ho qüestiona tot i comença a tenir un pensament crític».

Nascuda el 1980, Pilar Palomero va estudiar de petita en una escola de monges i declara que ha intentat ser molt respectuosa. «No he intentat fer una pel·lícula en contra de ningú, jo no tinc un trauma amb la meva infantesa i vaig tenir professores que eren monges i altres que no, algunes d'elles van ser terribles i a d'altres els tinc molta estima». La directora de Las niñas creu que aquella educació que s'impartia als anys 90 estava «molt antiquada sobretot pel que fa el rol que es concedia a la dona».