La C-55, la C-16, el traspàs de l’R4 i els plans per als runams, ‘patates calentes’ del futur Govern

La llista de deures i deutes és llarga, però, sens dubte, el futur nou Govern de la Generalitat que sorgeixi de les eleccions d’aquest diumenge (i dels pactes posteriors) tindrà un tema estrella a l’àrea central, i molt especialment al Bages, per al proper mandat: el de les comunicacions viàries. I, molt concretament, què en fa de la C-55 en el seu tram sud i de l’autopista. No és pas un tema nou, ans al contrari. S’arrossega de fa mandats. Però els projectes engegats durant aquest que ara s’esgota sota el govern d’ERC, i la successió de pronunciaments al voltant d’aquest tema que hi ha hagut en els últims mesos força més que mai el futur executiu a ser concret i resolutiu.

Alguns partits han posat visibles les cartes sobre la taula. Per exemple, reclamant un rescat de l’autopista. En cas que governin els tocarà, ara sí, jugar-les. Resumint, complir els compromisos (o exigències) contrets ja abans de la campanya.

I, certament, la governabilitat d’uns o altres hauria de portar resolucions diferents en relació amb aquestes infraestructures, si les executen en la direcció que uns i altres han expressat. Perquè en el que sí que tots han coincidit és que és imperatiu actuar. En aquest sentit, no es pot dir que alguns no hagin estat clars.

L’aposta d’Esquerra és, ara sí, diàfana. La va manifestar fa un parell de mesos quan es va encendre el debat sobre la C-55, l’ha començat a posar en pràctica des de la Generalitat i l’ha ratificada en campanya electoral, en un acte específic sobre aquest tema convocat dijous passat. ERC no és partidària del desdoblament projectat fa gairebé una dècada entre Manresa i Castellbell (amb una part desdoblant el traçat actual, i una altra totalment nova per l’altre costat del riu, en terme de Castellgalí). La seva proposta per millorar la comunicació per carretera de Manresa en avall passa per posar alhora dues peces en joc. D’una banda, l’ampliació de la C-55 amb l’anomenat 2+1 (en aquest cas, un doble carril continu des de Sant Vicenç fins a Manresa), projecte que ja està en execució entre Sant Vicenç i Castellgalí, i en fase d’estudi i redacció per a la resta. Sense descartar un 2+2 sobre el mateix traçat, però que ara mateix no és a l’horitzó, més enllà d’estudiar-lo.

De l’altra, fer efectiu el compromís pres fa un mes per la conselleria de Territori de fer gratuïta l’autopista en dies laborables per a trajectes d’anada i tornada en menys de 24 hores. I, en paral·lel, valorar seriosament i amb estudis concrets quant costaria un rescat d’aquesta via de pagament. Per tant, per a Esquerra la solució passa per complementar totes dues vies amb les millores anunciades.

El compromís de màxims

Junts també juga amb les dues peces, però d’una altra manera. La seva aposta de màxims feta solemnement a final de gener suposa un compromís (si governa) d’alt voltatge. Per a aquesta formació, aquestes dues vies són complementàries, però no per alternatives. Divergents en la funcionalitat (per cap a on connecten). Junts considera que la columna vertebral de les comunicacions viàries entre la Catalunya Central i l’àrea metropolitana segueix sent la C-55, per això la seva aposta és transformar-la completament en autovia recuperant, en aquest cas sí, aquell projecte redactat fa una dècada. Segons van posar sobre la taula, la seva idea va més enllà de Manresa i Castellbell, i parla de començar a treballar per fer el doble carril per cada sentit des de Callús fins a Abrera. I, tot plegat, sense renunciar tampoc al rescat de l’autopista.  De fet, va posar un decàleg d’exigències que, ara, s’hauria d’entendre com un compromís propi. Així, es reclamava al Govern de la Generalitat que «actualitzi i liciti els 3 projectes constructius redactats entre els anys 2013 i 2015 entre Castellbell i el Vilar i Manresa (Sant Pau)»; que totes les intervencions anunciades recentment i que estan en estudi i licitació, «no afectin la solució definitiva prevista de 2+2 i que preveu l’estudi Informatiu aprovat el 2010, el qual contempla, entre altres l’enllaç Nord de la C55 amb Sant Vicenç de Castellet i la carretera del Pont de Vilomara»; que el Govern encarregui la redacció de l’estudi informatiu de la millora a dos carrils per sentit, en el tram entre l’enllaç de la C-16 a Castellbell i el Vilar fins a la connexió amb l’autopista A-2, i que inclogui les variants de les poblacions de Monistrol de Montserrat i Olesa de Montserrat i una nova connexió amb l’autopista A-2; que encarregui el projecte constructiu de desdoblament de la C-55 entre Manresa i Callús; i que rescati el peatge de la C-16, «i que mentre no ho faci, implanti una bonificació pels residents al Bages, Berguedà i Solsonès del 100%». El volum del compromís de Junts és, doncs, de gran magnitud.

En aquest tema, s’ha de dir que el PSC ha mantingut un perfil baix en el debat obert en els últims mesos (abans de la convocatòria d’eleccions). No va participar en l’encreuament de comunicats en què partits i entitats van prendre posició. De fet, la redacció dels projectes executius de desdoblament de la C-55 es van activar en època del Govern tripartit a la Generalitat amb presidència i conselleria socialista, i al llarg de l’última dècada n’ha reclamat reiteradament l’execució. Ara bé, en la negociació dels pressupostos del 2023 va ser a proposta del PSC que es va incorporar una inversió de 38,5 milions d’euros per fer els estudis i projectes que estan en tramitació per a la millora i ampliació de la C-55, emmarcant-lo com «un primer pas cap a un desdoblament que cal abordar».

Els Comuns sí que s’han definit clarament i amb comunicats en aquest debat, i ho han fet amb plantejaments propers, en els trets generals, als d’Esquerra. Rebutgen frontalment la transformació de la C-55 en autovia, i en veuen bé la proposta de millora que hi ha en procés, sempre que es complementi amb un rescat de l’autopista. El seu mapa de comunicacions es dibuixa sobretot amb el transport públic, i en aquest sentit han estat dels més insistents a fer realitat el tramvia del Bages. La CUP també se situa en aquest pla, posant l’accent en la millora del transport públic, molt més que no pas en la inversió en carreteres. La resta de forces no s’ha posicionat amb concreció sobre aquest tema.

Compromís per ampliar de Berga a Bagà

Un dels projectes que s’arrossega des de fa una dècada i que ha quedat plenament compromès per al futur govern és el de l’ampliació i millora de la C-16, entre Berga i Bagà. El 22 de febrer passat, l’encara consellera de Territori de la Generalitat, la republicana Ester Capella, va prendre públicament aquest compromís a Gironella, davant els alcaldes del Berguedà. El projecte promès (amb dates) preveu una carretera de tres carrils, amb un de reversible, que tindrà 5 túnels nous, complementaris als actuals i un important viaducte a Cercs, més allunyat de la població que l'actual. Els primers quilòmetres de l'actuació, fins al túnel de Cercs, suposaran allargar el tram de quatre carrils que hi ha actualment fins a Berga. És una inversió de 240 milions d'euros per fer 20,70 quilòmetres.

És una intervenció que s'està redactant novament en aquests moments. El projecte de traçat és el mateix que hi havia ja fet sis anys enrere. Ara s'està tramitant l'informe ambiental, amb la idea de poder fer el projecte constructiu aquest any, a finals del 2024. Després vindrà un període de licitació de l'obra per adjudicar-lo a una empresa constructora, uns sis mesos, i a la tardor del 2025 haurien de poder començar les obres del primer tram. La consellera va explicitar en la presentació que la idea és que no hi hagi aturades i que es vagin construint els altres trams un darrere l'altra fins a tenir l'obra acabada el 2030.

Tot i que aquest és un compromís adquirit per l’executiu d’Esquerra, es tracta d’un projecte promogut ja en el seu moment per consellers de Junts, com ara Damià Calvet sota la presidència de Quim Torra, i en relació amb el qual el PSC ha reiterat en els últims anys la seva crítica, precisament per reclamar que es portés a terme.

El canvi de mans de Rodalies amb l’R4 en el debat

Des que, el novembre de l’any passat, ERC i el PSOE van tancar un acord per a la investidura de Pedro Sánchez, el traspàs de la xarxa de Rodalies de Catalunya s’ha convertit per al Govern de la Generalitat en un dels pilars centrals de les negociacions amb l’Estat. I, de moment, de les línies que afecten l’àmbit d’influència de Regió7 n’hi ha una que ja està escrit negre sobre blanc que formarà part del primer paquet d’aquest futur canvi de mans de la gestió ferroviària: l’R3, que connecta la Cerdanya amb l’àrea metropolitana.

En canvi, la del Bages (R4) ha quedat fins ara en els marges de la inconcreció. I aquí (no només per a aquesta línia en concret, sinó per a la consumació del traspàs general) serà important quina força, i quina intencionalitat té (en aquest cas sobretot el PSC, davant del seu propi partit a Madrid) la formació que acabi liderant el futur govern davant d’aquesta exigència en relació amb l’Estat.

Pel que fa al cas concret de l’R4, Esquerra, des de la posició de negociador de la investidura de Sánchez i de governant actual de la Generalitat, ha reiterat que aquesta línia formarà part a curt termini del paquet de traspàs, tot i que (al contrari que en el cas de l’R3) de moment no ha quedat per escrit en cap dels documents fins ara acordats.

Tot i que ningú no ho diu públicament amb aquesta contundència, el que transcendeix és que el Govern central té pànic a perdre el control de xarxa de mercaderies que passen per Catalunya per connectar amb Europa. I és la funció de mercaderies que té una part d’aquesta R4 (al sud) la que ha obstaculitzat que aquesta línia no s’inscrigui d'entrada en un acord de traspàs que ja ha començat a caminar amb la creació de la comissió que l’ha de fer possible i amb el compromís dels primers estudis. Caldrà veure si s’integra tota la línia o si se’n fa una segregació, que molt probablement inclouria en el traspàs la part nord (Manresa-Barcelona)

La qüestió és que, pels calendaris establerts sobre la base dels compromisos adquirits, el pròxim Govern de la Generalitat, si és que en té la voluntat, ha de ser el que assoleixi aquest traspàs de Rodalies.

Subscriu-te per seguir llegint