«Els drets no poden dependre dels quilòmetres que et separen de Barcelona»

Albert Marañón Ledesma (Sant Joan de Vilatorrada, 1987) és el número 13 de la candidatura de Comuns-Sumar per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya. El santjoanenc reivindica la seva formació com la garantia per tirar endavant polítiques reals d’esquerres i defensa l’equilibri territorial i el potencial de la Catalunya central com a motor del país.

En «La Catalunya que ve», que tenen per lema de campanya, quin paper hi juga la Catalunya central?

La Catalunya central hauria de jugar un paper de motor i el que estem reivindicant és que de la mateixa manera que té diversos greuges històrics de desinversió, també té molts potencials que ens poden situar en un bon punt de partida com, per exemple el pes que podem tenir en recerca i en investigació. La Catalunya que ve és més verda i més pròspera i justament a la Catalunya central, i especialment al Bages, tenim els elements a través de la recerca universitària per fer que el país pugui ser més pròsper i justament més verd. Tenim tot un àmbit important de recerca en salut i tota la recerca i investigació en l’àmbit mediambiental que es fa des de la UPC. Per tant, en aquesta acceleració que ha de fer Catalunya cap a un país més verd i que encari amb una millor posició l’emergència climàtica, la Catalunya central parteix d’una molt bona posició pel que fa a investigació i recerca.

La mobilitat és un dels grans cavalls de batalla d’aquest territori. Quina és la seva aposta?

El que toca és pensar la mobilitat en global en el conjunt del Bages i tenir una estratègia integral, però posem molt la banya amb la qüestió ferroviària. El Bages té la necessitat de fer el salt cap al model de futur que representa la mobilitat ferroviària. Si ens centrem només a reivindicar les infraestructures viàries i a posar solució en els greuges del passat, el risc que correm és que el que avui són oportunitats, com pot ser el tren tramvia, en 5 o 6 anys acabi sent una oportunitat perduda. El que toca és revertir les dades que tenim, que el 58% de desplaçaments interns es fan en vehicle privat, només el 4% en transport públic. Si alguna força política és la garantia que el Bages pugui fer el salt cap al model de futur que representa el Tren Tram som els Comuns. Si s’ha tret el projecte del 2003 del calaix és perquè el vam proposar dins del pressupost de la Generalitat del 2022.

Referent a mobilitat viària opten per optimitzar la xarxa ja existent.

El Consens Territorial del 2015 al 2016 parlava clarament del desdoblament de la C-55 en el seu tram intern, entre el Bages Sud i Manresa, perquè les dades són prou evidents. El que trobem del tot un disbarat és plantejar el desdoblament, com plantegen alguns encara avui, de Castellbell cap a Abrera, i la prioritat clarament ha de ser alliberar el peatge de la C-16 i, en tot cas, després fer el desdoblament per aquests desplaçaments interns. El repte no és només garantir la mobilitat sinó fer un salt endavant en la mobilitat sostenible. I la pregunta que ens hem de fer no és només com fem espai perquè hi càpiguen tots els vehicles que circulen per la C-55, sinó com fem possible que el màxim de persones que avui hi circulen deixin d’agafar el cotxe i puguin agafar altres mecanismes de transport com l’autobús o el tren. També hi ha una altra prioritat que és reduir la sinistralitat del tram de la C-55 que va des de Manresa fins a Solsona.

Aquests dies de campanya parla molt d’equitat territorial.

Sí, els drets no poden dependre ni dels diners que tens a la butxaca, però tampoc dels quilòmetres que et separen de Barcelona. I malauradament hi ha serveis públics com, per exemple, la sanitat que moltes vegades com més t’allunyes de Barcelona i les grans ciutats acaben sent més deficients. És totalment incomprensible que el Govern de la Generalitat estigui plantejant el pla de centralització de pediatries, que deixaria molts centres d’atenció primària sense pediatra o que avui encara amb l’excusa de la Covid, una àrea bàsica de salut de més de 15.000 persones, com és la de Sant Joan de Vilatorrada, no puguem tenir les urgències nocturnes i en caps de setmana. És incomprensible també que a tota la Catalunya central seguim sense tenir urgències oculars en cap de setmana, i hàgim d’anar a Terrassa. Per tant, reivindiquem que el que ha d’haver-hi és una major i millor inversió en la sanitat pública, que apropi al màxim el servei a la ciutadania, i que determinats desequilibris territorials que avui persisteixen hi deixin de ser. Malauradament, com s’ha anat anunciant al llarg dels darrers anys, no és cert que s’hagin revertit les retallades.

També defensen un nou model de residències.

Primer el que tocaria és complir els compromisos i això passa perquè Manresa tingui la reivindicada residència del Xup. De fet, el Parlament de Catalunya així ho va aprovar amb una proposta de resolució dels Comuns el desembre del 2023, i el que avui és incomprensible és que el Govern, en comptes de complir el compromís el que faci sigui emmirallar-se en projectes de fundacions privades. Cal invertir i, a més, canviar el model. Hem de deixar enrere ja les macro residències i la vida que puguin fer les persones grans dins d’una residència s’ha d’assemblar al màxim a la seva vida del dia a dia. Per això, proposem un model per unitats de convivència, on hi hagi habitacions individuals i, a la vegada, també on les sales i els espais compartits no excedeixin de 12 a 15 persones.

Vostès es reivindiquen com la principal força amb polítiques d’esquerres...

Tenim dos models sobre la taula: el del passat o el del futur i el que cal és que puguem fer el salt amb polítiques progressistes i amb polítiques d’esquerres. No és només important tenir un govern amb partits que diuen ser d’esquerres, sinó que després hi hagi polítiques clarament d’esquerres al darrere. El que espera la gent d’un govern d’esquerres és que per exemple en l’àmbit de la sequera en comptes de deixar de poder regar els horts del Poal, s’impedeixi l’ampliació de nous projectes industrials que repercuteixen en el consum d’aigua, com és el cas del d’ICL.

Però si volen fer un govern d’esquerres hauran de pactar amb partits amb els quals ja no es van entendre per aprovar el pressupost...

Nosaltres estem sent més clars que ningú. La nostra aposta és perquè hi hagi un govern d’esquerres que faci polítiques d’esquerres a la pròxima legislatura i, malauradament, el que ens trobem és que hi ha altres partits que en aquest cas titubegen. El PSC no ha tancat la porta a pactar amb Junts, Junts tampoc ha tancat la porta a poder fer president Puigdemont amb els vots o amb l’abstenció del partit socialista, la qual cosa a nosaltres ens preocupa. Esquerra Republicana, malgrat que va expulsar Junts del govern, tampoc descarta tornar-hi a pactar i la CUP amb els missatges que envia sembla que se sent més còmode en repetir l’enèsim capítol d’un govern de Junts i Esquerra que no pas amb un govern d’esquerres. Nosaltres ho diem molt clar: amb Junts nosaltres no estarem dins un govern, ni òbviament tampoc amb Vox, ni Aliança Catalana. La nostra aposta és perquè hi hagi un govern d’esquerres que situï les polítiques d’esquerres al capdavant.

El Hard Rock o l’ampliació de l’aeroport són les línies vermelles que no es poden traspassar per arribar a un consens?

El debat de possibles aliances s’ha de fer tenint en compte el contingut. En aquest sentit, per nosaltres hi ha diverses línies vermelles de desenvolupament com pot ser el Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport del Prat o el Quart Cinturó perquè ens porten justament en el sentit contrari del que reivindiquem. Aquella gent que vol clarament un govern d’esquerres, que vol passar pàgina i que no hi torni a haver un govern de Junts i ERC, la millor opció que té som els Comuns que fem una aposta nítida, perquè el PSC no tanca l’opció i sovint planteja propostes més del model del passat que del de futur.

La biografia

Politòleg de formació, especialitzat en gestió pública municipal, el santjoanenc Albert Marañón treballa actualment com a tècnic de desenvolupament econòmic a l’administració local. Va ser regidor de Sant Joan durant 15 anys, primer amb ICV, i del 2015 fins al 2022 encapçalant la candidatura de Compromís amb Sant Joan. També va ser conseller comarcal d’Acció Social entre el 2015 i el 2019 i ha estat promotor i part activa de diverses associacions locals.

Molt personal

Viu de lloguer o en un pis propi?

De lloguer.

Té segona residència, on?

No en tinc.

On va anar les últimes vacances?

Vaig fer una ruta en tren per Itàlia (Gènova, CinqueTerre, Pisa, Florència, Siena i Roma).

El lloc més llunyà on ha estat?

Al Nord de Noruega.

Quin esport practica, i amb quina freqüència?

Vaig al gimnàs. Intento anar-hi 2 o 3 cops per setmana. Des de fa uns dies, menys.

Quin cotxe té?

Un Renault Clio.

Quin mòbil porta?

Un Iphone 12.

On era i què va fer l’1 d’octubre?

Des de les 6 o 7 del matí, a l’Institut Quercus de Sant Joan participant de la mobilització.

Tothom té el que es mereix?

No.

Millor qualitat i pitjor defecte.

Perseverant. Tossut.

Quant és un bon sou?

El que et permet viure dignament.

Quin llibre li hauria agradat escriure?

Les vivències dels meus avis emigrant des d’Andalusia i el País Basc fins al Bages.

Una obra d’art.

El Peine del Viento, a Donosti.

En què és expert?

En res, crec.

Què s’hauria d’inventar?

La vacuna contra el VIH i la cura del càncer.

Déu existeix?

Jo crec que no.

Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?

Federico García Lorca.

Un mite eròtic.

Tant com mite...

Acabi la frase. La vida és...

curta.

La gent de natural és bona, dolenta o regular?

Bona.

Tres ingredients d’un paradís.

Salut, amor i música.

Un lema per a la seva vida.

Som-hi! Ho dic tot sovint.

Subscriu-te per seguir llegint