Què passa si Pedro Sánchez dimiteix com a president del Govern?

Desglossem els tres escenaris que obre ara el cap de l'Executiu

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez / ACN

J.Regué/M.A.Rodríguez

S’obren tres escenaris en la política espanyola: que Sánchez es mantingui al capdavant del Govern malgrat la causa judicial en marxa amb la qual cosa es veurà erosionat, deixar el càrrec i que el PSOE intenti investir un altre candidat o dimitir i convocar eleccions quan finalitzi el marge legal per poder fer-ho.

Dimitir i proposar candidat

Sánchez pot dimitir sense convocar eleccions. Això implicaria que s’hauria de proposar un altre candidat a la investidura, prèvia ronda de contactes amb totes les forces polítiques amb representació. El repartiment d’escons actual al Congrés es mantindria, així que el PSOE podria postular un diputat de les seves files, que hauria de sumar el vot de la majoria absoluta de l’hemicicle o, de no aconseguir-la, provar-ho en una altra votació 48 hores després en què podria ser investit amb majoria simple. 

Convocar eleccions

Una altra opció seria que Sánchez anunciés el final de la legislatura i una repetició electoral. No obstant això, la convocatòria d’eleccions no es podria produir fins al pròxim 29 de maig, just un mes després del futur anunci que farà el president del Govern. Això es deu al fet que la Constitució, en el seu article 115, recull que les Corts Generals -el Congrés i el Senat- no es poden dissoldre «abans que transcorri un any des de l’anterior» dissolució. L’anterior dissolució, provocada per l’avançament electoral del passat estiu, es va produir el 29 de maig, per la qual cosa fins llavors caldria esperar.

Davant aquest escenari podria ocórrer que Sánchez dimitís, per la qual cosa cessaria tot el seu Govern, però es mantindrien en funcions fins a l’elecció del següent president. Si el PSOE no proposa cap candidat seria complicat que algú aconseguís els vots necessaris, per la qual cosa en uns mesos la convocatòria electoral seria obligada.

La convocatòria d’eleccions generals, a més, podria posar en risc la llei d’amnistia. La norma, que es troba en tramitació al Senat, haurà de ser confirmada pel Congrés una vegada el PP la ves-te en la Cambra Alta. Aquest vist definitiu del Congrés s’esperava per a finals de maig o principis de juny. No obstant això, si el 29 de maig es convoquen les eleccions totes les lleis en tramitació decaurien directament.

Continuar al càrrec

Si decideix aguantar, Sánchez haurà de fortificar-se al costat del bloc de la investidura perquè la continuïtat depèn del fet que la conjunció dels set actors mantinguin la coreografia. Encara més tenint en compte l’impacte en el PSOE del cas Koldo, sota la lupa de la justícia i també del Congrés i el Senat amb l’estrena aquesta setmana de les compareixences.