El claustre de la UB exigeix al Consell de Govern que trenqui relacions amb Israel davant el “genocidi” a Palestina
La moció ha estat aprovada amb 59 vots a favor, 23 en contra i 37 abstencions
Un estudiant donant pautes a alguns dels concentrats al claustre de l'edifici històric de la UB. / ACN
ACN
El claustre de la Universitat de Barcelona (UB) ha aprovat aquest dimecres una moció de suport a Palestina en què exigeix al seu Consell de Govern que trenqui totes les relacions institucionals i acadèmiques amb centres, instituts de recerca, empreses i altres institucions d’Israel fins que aturi el “genocidi”. El resultat ha estat de 59 vots a favor, 23 en contra i 37 abstencions. La moció, que ara es trasllada al Consell de Direcció i al Consell de Govern de la universitat, demana un alto el foc immediat i permanent a Gaza i que els governs català i espanyol trenquin relacions amb Israel. Acabada la votació, el rector, Joan Guàrdia, s’ha compromès d’entrada a generar reflexió dels impactes del conflicte entre els estudiants.
La moció, promoguda pel col·lectiu Universitats amb Palestina i el Grup Palestina UB, va ser presentada per uns 45 claustrals i va motivar la convocatòria extraordinària d’aquest dimecres, que ha coincidit amb l’acampada estudiantil a l’edifici històric per reclamar accions a la universitat i als governs davant la guerra a Gaza.
El claustre de la UB, el màxim òrgan de representació de la comunitat universitària, ha aprovat demanar al Consell de Govern de la universitat un boicot acadèmic i institucional a Israel com a “mecanisme de pressió” davant el “genocidi” a Palestina, tal com es va fer durant l’apartheid a Sud-àfrica.
El text també reclama un alto el foc a Gaza, l’entrada d’ajuda humanitària i facilitar-ne l’accés dels periodistes, així com reconèixer que “l’ocupació colonial i l’apartheid” de l’Estat d’Israel són les “causes estructurals” del conflicte. La moció demana treballar perquè els òrgans i entitats de la universitat no contribueixin de cap manera a “perpetuar l’ocupació israeliana dels Territoris Palestins Ocupats” i crear una comissió d’investigació sobre les possibles relacions institucionals de la universitat i entitats que no compleixin amb el Dret Internacional Humanitari.
Debat entre claustrals
El text ha generat debat i discrepàncies en el si del claustre, ja d’entrada per si aquest òrgan era legítim per votar una qüestió com aquesta i elevar-la al Consell de Govern ja que es podria vulnerar, han apuntat alguns claustrals, la “neutralitat” de la universitat. La mesa ha considerat que la votació s’ajustava a la norma, mentre que altres professors han qüestionat aquest paper neutral que s’atribueix a les universitats, que formen part de la societat civil, han argumentat.
Alguns professors contraris a la moció han advertit que era un “error condemnar col·lectivament” els acadèmics israelians per les accions del seu govern i han alertat que podria tractar-se d’una política “antisemita”. A més, alguns han avisat que no era “factible” fer un boicot a Israel, ja que molts dels sistemes tecnològics que s’utilitzen en tenen participació. Alguns altres han apuntat que la universitat no pot quedar “impassible” davant la guerra però el que ha d'aportar és "coneixement".
Per contra, altres professors i investigadors han insistit que la universitat ha de tenir la “capacitat” d’agafar la “responsabilitat” de pronunciar-se i estar a l’”alçada del moment històric”. Han esgrimit que Israel es considera una democràcia, de manera que els ciutadans tenen capacitat d’acció davant el seu govern, i han lamentat l’”excusa antismetia" i han deixat clar que el text "no té res a veure amb l'antisemitisme". A més, han rebutjat l’argument tecnològic en dir que es poden trobar alternatives.
Després d'aprovar-se la moció, el rector Guàrdia ha afirmat que no poden ser una institució “indiferent” davant una “barbaritat insuportable” i ha assenyalat que la universitat, més enllà de les declaracions i els debats interns, el que sap fer és posar “ciència” als conflictes. Per això ha dit que tenen l’obligació de “portar de forma immediata davant els estudiants la reflexió sobre el que implica el conflicte”, com van fer amb la guerra a Iraq. Guàrdia ha acabat reclamant respecte als drets humans de la població civil i la comunitat acadèmica palestina.
