Repertori de raons per no votar

La dèria esbudelladora que s’ha apoderat de la política converteix els debats electorals en fàbriques d’arguments per no anar a votar, i els resums n’amplifiquen la dimensió destructiva. Ja fa temps que el soroll màxim, el protagonisme principal, se l’enduen els atacs despietats, les desqualificacions grolleres, les acusacions hiperbòliques, les ofenses sense gràcia, i el resultat final és una acumulació de raons per quedar-se a casa la jornada de votació, perquè el que veiem, escoltem i llegim aquests dies és que no n’hi ha cap de bo, i a més a més els verificadors de dades venen al darrera per avisar que qui més, qui menys, les deixen anar sense engaltar. Si els candidats són tot això que es diuen els uns als altres a l’espectacle televisiu, per què hauríem de dipositar la confiança en cap d’ells?

A manca de debats propositius i de veritables intercanvis d’arguments (que quan es produeixen tampoc no són notícia) cadascú es queda en la seva bombolla d’autoafirmació, perquè m’escolto els meus quan malparlen dels altres, que són dolents, i no faig cas als altres quan malparlen dels meus, que són els bons. A mesura que aguditzem aquesta disposició també incrementem el voltatge elèctric de l’atmosfera política. Tots amb els pels de punta. És inevitable que tanta electricitat alimenti el creixement de les opcions extremes, les més agressives a l’hora d’identificar i blasmar enemics reals o imaginaris de la nació, la raça o la tradició. Si no pares d’alimentar la caldera, no et sorprenguis quan el vapor s’escapi per les juntures.

El lector pot objectar que ningú no m’impedeix i buscar els programes electorals per conèixer les propostes en positiu. Llàstima que moltes de les més interessants escapen a les capacitats reals de la Generalitat i fins i tot de l’Estat. Manen Washington i Pequín, mana Brussel·les, mana Madrid, i les autonomies gestionen. El marge és escàs. Si us plau, usin-lo a favor de la llengua, en la mesura que els deixin. I posin oli a la màquina, que grinyola.