El Govern i la C-55

En el posicionament que els diferents partits i actors cívics van fent sobre com hauria de ser el futur de les comunicacions per carretera entre Manresa i Barcelona (i per tant, també de Solsona i Berga) el Govern de la Generalitat, i els alcaldes d’ERC que se senten obligats a ser-li fidel, sempre han actuat d’acord amb un pla que no inclou la transformació de la C-55 en autovia, sinó la seva ampliació parcial i el futur rescat de l’autopista, sobretot ara que està connectada amb l’A-2 per la B-40, però mai no havia posat a sobre la taula un posicionament clar i amb arguments. Ara ho està fent. Ara no només actua d’acord amb aquesta idea, sinó que ho diu i defensa per què. Ho fa amb un estudi que calcula que si la C-16 no tingués peatge captaria 13.000 vehicles de la C-55, de manera que l’autovia ja no seria necessària. Tenint en compte que la C-16 quedarà alliberada d’aquí a 12 anys i que fer una autovia nova no seria gaire més ràpid, la posició s’argumenta fàcilment. Es un punt de vista raonable. Però només és convincent si s’avança el rescat de l’autopista o s’hi imposa un peatge únic molt tou, que aconsegueixi el mateix efecte que la gratuïtat. Això és el que ha de fer qui defensi aquesta posició. Sense això, no n’hi ha prou.