Marina Martí: Bloquejant en un lloc de la Manxa

Quan es vol fer realitat un somni, ni que faci relativament poc que sàpigues que aquest existeix, es va on sigui. Marina Martí (Manresa, 1997) ha arribat, de moment, a un recòndit poble de la Manxa per demostrar-se que té la capacitat de jugar a la màxima categoria del voleibol estatal. L'any que acaba de tancar a Socuéllamos, una localitat de 12.000 habitants a mig camí entre Ciudad Real, província a la qual pertany, i Albacete, serà difícil d'oblidar. Fa poc més d'una dècada no tenia ni idea de com es jugava al seu esport. Ara ha disputat partits del play-off, on ha forçat el tercer partit, diumenge passat, contra el Tenerife Libby's, un dels cinc conjunts canaris dels dotze que integren la lliga. Sorgida del planter del Volei Manresa, una entitat que creix any rere any, en quantitat i qualitat, sap que vol esprémer aquesta opció fins on pugui, començant per una temporada, la vinent, en què encara no sap on jugarà.

El servei: Manresa

Les jugades de voleibol comencen amb el servei, l'acció en què es fa passar la pilota a l'altre camp, amb més o menys risc a l'hora d'efectuar-lo. L'inici de Marina Martí va ser "amb 14 o 15 anys, a partir de la germana d'una amiga. Ens van dir que es creava un grup al Volei Manresa, aleshores Volei6, i amb unes quantes hi vam anar. Jo havia fet alguna cosa de bàsquet, res federat, i no sabia ni com s'hi jugava".

D'aquella època li ve la seva posició al camp. La seva alçada, oficialment 1,84 metres, provoquen que actuï de central. Habitualment són les que bloquegen les rematades de les rivals i juguen molt per damunt de la xarxa. "La gent de la meva alçada ho sol ser i a mi m'hi van posar de seguida". Recorda que a l'inici feia molta tècnica "i que de seguida vaig jugar a l'equip sènior i m'hi vaig quedar, no em feien baixar a les categories inferiors", tot i la seva edat.

Al Volei Manresa va encadenar bons anys. "Vam pujar de Tercera a Segona i d'aquí a Primera. En el tercer any havíem de disputar fases per pujar a Nacional, que és la tercera categoria estatal, però ens van eliminar. Aleshores va ser quan em vaig plantejar anar més enllà".

La col·locació: Sabadell

El col·locador és vital en voleibol. És el jugador que sol fer el segon toc i situa l'esfèrica al lloc correcte i en el temps precís perquè sigui rematada. Per a Marina Martí, aquest temps de situar-se va arribar quan va començar a rebre ofertes. "Va contactar amb mi el Premià, de la segona categoria estatal. Però llavors jo no em veia marxant de Manresa, on feia moltes coses. A més, volia acabar els meus estudis de fisioteràpia i seguir estant aquí".

Però dins seu hi havia la idea d'apostar pel voleibol. "A través d'algunes companyes em van trucar de Sant Just i hi vaig anar a fer proves. Ells em van dir que no tenia el nivell per a Superlliga 2, però, en canvi, em van trucar del Sabadell, que aquell any havien pujat".

A la capital vallesana "hi vaig encaixar des del principi. Vam baixar de categoria però jo vaig dir que em volia quedar en aquella categoria. El meu entrenador d'aleshores, Alberto Avellaneda, té un gran prestigi. Va fer unes quantes trucades i em van fer una oferta des de Torrejón l'estiu del 2022.

El salt: Torrejón

Després de rebre la passada, el jugador que remata s'ha d'impulsar i fer un bon salt per impactar amb la bola des de ben amunt. Torrejón va significar el gran viatge cap a aquesta direcció de Marina Martí i també un canvi de vida. "Viure a Madrid ja no era estar a casa. Allà em van procurar un pis i em van adjudicar un equip del club per entrenar-lo. Però no tens ni contracte, és una ajuda econòmica i prou. De fet, a Sabadell pagava jo per jugar i a Torrejón va ser el primer cop que em van pagar alguna cosa per fer-ho".

El seu any al centre de l'estat "me'l vaig prendre com perquè em coneguessin. Si jugues a Madrid, tens més visibilitat i per això vaig apostar per no buscar cap feina i viure del que tenia a canvi de poder-me entrenar millor". De fet, aleshores va ser quan un representant de jugadores va contactar amb ella i les coses, esportivament, van anar molt bé, sobretot des del punt de vista individual. "Quant a l'equip no vam jugar ni la Copa, ni els play-off, però a mi em van triar algun cop entre les millors de la jornada".

La rematada: Socuéllamos

L'atac d'un equip es basa en la rematada, la coronació de la jugada. Ha de ser precisa. Per sort, durant un partit se'n poden fer moltes i rectificar si les primeres no han estat afortunades. La rematada de Marina Martí va ser que sorgís l'oferta del Kiele [marca de conserves del peix en ple altiplà] Socuéllamos, "un equip amb aspiracions" de la màxima divisió. "Sempre aposten per entrar a la Copa i als play-off i han arribat a jugar a Europa".

El seu començament en aquesta ciutat de 12.000 habitants no va ser bo. En l'àmbit individual, ella era la tercera central i no sortia a la pista ni una jugada. Després "la col·locadora es va trencar els lligaments encreuats; després, una de les titulars es va fer un trencament a un flexor d'un dit i més endavant, una companya va tenir un brot psicòtic". Encara hi va haver més lesions i això va possibilitar que ella entrés a l'equip. "Al principi veia que això era molt fort per a mi i no m'hi adaptaria, però quan vaig entrar en el lloc d'una companya el gener vaig jugar molt bé un partit a Sevilla. Van fitxar una altra central i vaig tornar a la banqueta, però vaig veure que podia jugar i que el meu lloc era aquí".

Després d'un final de campanya positiu, en què ha disputat dos dels tres partits del play-off, i amb el contracte finalitzat ara se li obre un nou horitzó. "Vull seguir a Superlliga 1, tot i que potser en un equip no tan fort per tenir més minuts i seguir creixent". L'aposta continua oberta.

La referència de la província de Ciudad Real

Una de les sorpreses per a la manresana ha estat viure l'ambient de Socuéllamos. "El nostre equip és l'únic de la província de Ciudad Real a la màxima categoria i sempre dic als meus amics que vinguin a viure-hi un partit. Omplen el pavelló i promouen molt l'esport". A més, "he fet vida de poble i ens hi han tractat molt bé. Som 'les del voleibol' i tothom et para pel carrer per dir-te coses amables".