«S'ha de buscar el consens, però no pot ser un obstacle que ens freni a desenvolupar-nos»

David Saldoni Tena (Sallent, 1976), aspira a revalidar el càrrec de Diputat al Parlament de Catalunya (càrrec que va assumir el juliol del 2021), després de les eleccions del pròxim 12 de maig. Aquesta vegada va de número 14 a les llistes de Junts+Puigdemont per Catalunya a la demarcació de Barcelona. 

Aspira a repetir com a Diputat. Què el fa continuar?

Tenim al davant una etapa en què, després de les europees, no hi hauria d’haver més eleccions de cap tipus fins al 2027 i, per tant, és el moment de poder teixir projectes amb tranquil·litat. I el que cal davant d’això és un lideratge, perquè així és molt més fàcil arrossegar al conjunt de la societat. Moltes vegades hem quedat presoners del consens, perquè sembla que si no hi ha consens les coses ja no puguin anar endavant, i no és així. El consens s’ha de buscar, però no ha de ser mai un obstacle que ens freni a desenvolupar-nos, i quan el consens no és possible, hem de liderar. El que hi ha d’haver són majories polítiques i socials per empènyer les reivindicacions i dibuixar el futur que volem. Hem d’aconseguir una comunió liderada per la política, però s’ha de teixir des del conjunt de la societat. I al Bages, això ens ha faltat en alguns moments.

Per anar cap a on?

El Bages ha de poder aspirar a tot. Hem de voler ser una comarca que no sigui només de pas, sinó un lloc on la gent es plantegi viure. Això implica tenir unes bones infraestructures i una mobilitat garantida tant des de l’àmbit públic com privat en un territori que és estratègic, i també ho hem d’aprofitar per atreure empreses. 

Què pot fer un diputat d’un territori concret per defensar i assolir els objectius d’aquest territori?

Posar a l’agenda política els temes que interessin, i és el que vull fer per la Catalunya Central.

Parla de la importància de la mobilitat. Quins són els reptes?

El Bages ha d’aspirar a tenir desdoblada la C-55. Si en aquest moment inicial hi ha previstes unes obres per fer un 2+1, benvingudes siguin, però això no ens ha d’hipotecar el futur. De cara al Bages del 2050 ja hem de començar a pensar quines infraestructures necessitarà, i això inclou una carretera útil. En canvi, ens hem enredat en el tema del 2+1, que en realitat acaba sent una carretera d’1+1 perquè el cap de setmana hi posem cons. L’única manera d’absorbir els 35.000 vehicles que avui dia ja circulen per Sant Vicenç, és un 2+2. Junts va proposar en el seu dia el 2+1 perquè segurament és el que es podia fer. Tanmateix, al punt on som ara, fem com més ràpidament millor les obres previstes, però no hipotequem el 2+2 i anem treballant ja en el projecte.

Fa poc s’ha impulsat una nova plataforma social civil per impulsar-ho. Ho farà més fàcil?

Ara sabem que una part important de la societat civil demana el 2+2 d’una forma desacomplexada i amb uns números irrefutables sobre la taula. A més, hem vist que amb els descomptes a la C-16 no hi ha un traspàs de vehicles perquè van a llocs diferents. Per tant, ara és el moment idoni per deixar els retrets i mirar endavant. Els partits ho hem de liderar i posar aquesta reivindicació essencial en l’agenda política. Tant per defensar això com el tren de veritat.

Què és el «tren de veritat»?

Vol dir tenir unes instal·lacions a Manresa prou grans per poder-hi deixar el cotxe i agafar el tren, i buscar la fórmula que permeti que el tren guanyi en temps i en fiabilitat. No depèn tot de la Generalitat, però cal que la Generalitat lideri la reivindicació. Hem d’aspirar a un traspàs de Rodalies complet que també inclogui Manresa i l’R4, i haurem de buscar la fórmula per perquè el trajecte pugui ser el més ràpid possible. Això depèn, en gran part, de les parades que fas, i per augmentar la freqüència, tenim un coll d’ampolla a l’entrada de Barcelona. Per tant, hem de buscar un model que permeti canviar aquesta entrada. Amb FGC ja hi ha propostes per poder-ho fer viable, però s’han d’impulsar.

Veu factible aquest traspàs de l’R4 en la pròxima legislatura? 

Sí. L’hem de tenir complet i empaquetat, o sigui, amb catenàries, infraestructures i estacions. Però per fer-ho possible ens cal força a Madrid i lideratge a Catalunya.

S’ha d’impulsar el tren-tram?

Primer hem de veure els estudis i els números per analitzar-ne la viabilitat. Adequar les vies i les estacions per poder anar de Sallent a Manresa no crec que baixi dels 150 milions, i hauríem de saber quin dèficit d’explotació tindria anualment el servei, que situo en un mínim de 2 milions anuals. També hem d’analitzar el temps de trajecte per veure si és una alternativa viable. L’aposta de Junts per la mobilitat al Bages, en bona part passa per la fi de les concessions dels autobusos l’any 2028. A partir d’aquí hem de reforçar els busos exprés fins a Barcelona i posar-ne de nous, com a mínim a totes les capitals de comarca. I la resta de la xarxa, ha de tenir un transport a la demanda digitalitzat. Crec que amb 1 milió d’euros anual es podria impulsar. En un futur immediat, no hem de tenir unes línies regulars com les actuals, sinó un transport que vagi molt més a petició de la gent, amb una flota de vehicles que permeti muntar les rutes de forma automàtica per fer desplaçaments dins la comarca i que connectin amb aquests busos exprés. És molt més barat això que les rutes en bus amb les quals estem movent ferro buit.

Al territori també hi ha propostes per instal·lar parcs eòlics i solars, però que topen amb reticències del sector primari o del turisme... Quina sortida hi veu?

Hem d’apostar per la transició energètica, i això vol dir que hem d’assumir que el paisatge canviarà. Ja va passar al segle XIX amb les fàbriques i les xemeneies, i avui les preservem com a patrimoni històric. Per tant, s’ha de fer, però s’ha de fer bé. Tenim teulades d’indústries que hem de promoure com a espai on es poden posar plaques, però si en fan falta més, hem de buscar altres alternatives. Se n’ha de parlar amb lideratge i sense manies. El que no pot ser és no fer res i paralitzar-nos cada cop que hi ha una plataforma o que algú diu que no en algun lloc. Tard o d’hora s’acabarà fent o haurem de portar la llum de l’Aragó, amb el que comporta d’encariment i de línies de molta alta tensió.

Tenim una sequera mai vista, i n’hi haurà més. Com s’ha d’actuar? És partidari d’un transvasament?

Amb previsió. Hem d’estar preparats per no dependre de la pluja, i això vol dir reaprofitar l’aigua amb dessaladores sense haver d’improvisar convertint les piscines privades en refugis climàtics, sinó potenciant usos sostenibles i lògics de l’aigua, començant per reparar les xarxes. Hi ha una part important de pèrdues, però sovint costa arreglar-ho perquè suposa invertir diners sota terra amb coses que no es veuen. Hem de donar ajudes als sectors perquè puguin ser més eficients.

Quines opcions veu per aconseguir el lideratge de Junts?

Anem a governar. Puigdemont vol ser el President de Catalunya per fer una sacsejada al país. Volem guanyar per governar. I volem sumar amb ERC perquè el govern de Catalunya ha de tenir una estricta obediència catalana. No pot estar a expenses del que ens autoritzin a fer o no des de Madrid.

Ja vau governar plegats i no va anar bé...

Vol dir que ho hem de fer millor. El tripartit tampoc va anar bé i també en parlen.

I si Junts no guanya, es quedarà fora del govern?

Anem a sumar per poder governar. Tenim claríssim que no estarem en un govern amb Salvador Illa.

La biografia

David Saldoni va fer el primer salt a la política a mitjans dels 90, quan va anar a estudiar ADE a Barcelona i es va apuntar a la JNC. Des d’aleshores, i amb 47 anys, acumula nombrosos càrrecs, des de Secretari d’Organització del partit, fins a president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, i Director General de Transport i Mobilitat. Ara és responsable de política municipal de Junts. Però destaquen els 24 anys de lligam amb l’Ajuntament de Sallent (1999-2023), 8 dels quals, com a alcalde.

Molt personal

Viu de lloguer o en un pis propi?

En un pis propi. Pago hipoteca.

Té segona residència, on?

No en tinc.

On va anar les últimes vacances?

A Colòmbia, l’estiu passat.

El lloc més llunyà on ha estat?

A Austràlia. Vaig anar a veure el meu germà.

Quin esport practica, i amb quina freqüència?

Vaig al gimnàs tres cops per setmana.

Quin cotxe té?

Un Seat Arona.

Quin mòbil porta?

Un Iphone 10.

On era i què va fer l’1’octubre?

A Sallent, coordinant l’operatiu de tots els col·legis.

Tothom té el que es mereix?

Directament, no.

Millor qualitat i pitjor defecte.

La comprensió i l’empatia. Com a defecte, la manca d’exigència als altres.

Quant és un bon sou?

El que et permeti viure bé.

Quin llibre li hauria agradat escriure?

«Demian», de Hermann Hesse.

Una obra d’art.

La Sagrada Família.

En què és expert?

En trobar el camí per fer les coses possibles.

Què s’hauria d’inventar?

La pastilla per l’empatia.

Déu existeix?

Jo soc creient.

Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?

Nelson Mandela.

Un mite eròtic.

De petit, Jason Donovan, i ara, Rafa Nadal.

Acabi la frase. La vida és...

Una gran oportunitat.

La gent de natural és bona, dolenta o regular?

Bona.

Tres ingredients d’un paradís.

Bon menjar, bons amics, i un llibre per desconnectar.

Un lema per a la seva vida.

Fes que sigui possible.