La nova sèrie d'Álex Pina, creador de La casa de papel, és una festa de frases dilapidàries, bonics plans i estereotips aberrants. Sí, perquè White lines reflecteix dues nacionalitats, dos estils de vida, tan pròxims però tan poc explorats perquè ens estranyi una sèrie així. Pina ha ajuntat una gresca a l'anglesa i l'ambició i la corruptela espanyola per donar-nos un thriller ben configurat, però els seus personatges ofereixen una imatge massa típica de totes dues nacionalitats. Hi ha el matrimoni corrupte, el fill que té barra, l'anglès cani, la fatxenda i l'adolescent que troba en la festa el sentit de la vida. Pina els ha modelat amb una ironia molt característica, la qual cosa converteix White lines no únicament en un thriller sinó en una comèdia àcida sobre els anglesos i els pijipis que van arribar a l'illa per colonitzar-la. A mesura que passen els capítols, Pina desdibuixa aquests personatges amb mestratge per posar el focus sobre el que ens ocupa: el cadàver d'un jove anglès desaparegut fa 20 anys acaba de ser descobert a Almeria. Una cosa curiosa tenint en compte que el jove era un popular DJ d'Eivissa. La seva germana es trasllada ràpidament a l'illa per esbrinar la veritat. Per a això, intenta descobrir més coses dels amics que van acompanyar el seu germà durant els seus anys a Eivissa. L'illa és un altre dels protagonistes de la sèrie. Cada pla reflecteix l'amor que professa Pina per les illes Balears. No obstant això, el creador de La casa de papel no ha volgut anar amb embuts i mostra sense pal·liatius una Eivissa nocturna, on les drogues campen al seu aire i són la moneda de canvi de qualsevol classe social.
La música acompanya l'espectador durant tot aquest viatge. Radiohead, David Guetta i fins Estrella Morente posen la banda sonora a aquesta sèrie. Les cançons també serveixen per descriure cada personatge de Pina, un cosa que moltes vegades sorprèn. I no per les oportunes eleccions del creador, sinó pel seu sentit de l'humor. Per exemple, a un camioner andalús li posa la música de fons dels Manolos i a una banda de narcos romanesos el Dragostea din tei d'O-Zone.
El repartiment està format majoritàriament per actors britànics, com Laura Haddock, Daniel Mays, Laurence Fox i Angela Griffin. Encara que també hi ha cares conegudes per als hispanoparlants com Juan Diego Botto, Belén López i Pedro Casablanc.
La ironia i el sentit de l'humor de Pina també es poden percebre en el mateix títol de la sèrie, White lines, la traducció del qual és línies blanques. Com vicia trobar els dobles sentits a tot.
