La inabastable oferta actual de sèries té un evident dany col·lateral: s'estrenen grans títols als quals no es fa prou cas, malgrat els esforços de la crítica perquè siguin percebudes com a imprescindibles. Els motius de l'escassa invisibilitat són diversos: indiferència de la plataforma; un producte que trenca amb el seu gènere, o saturació d'estrenes. Us presentem un recull d'aquestes sèries tan bones com tristament menystingudes, algunes de les quals tenen un recorregut llarg i mereixerien formar part de totes les llistes de recomanacions.

Bosch. El títol d'Amazon, basat en la saga de novel·les de Michael Connelly, és segurament la millor sèrie policíaca en emissió des de fa sis anys. Rodada amb un estil d'inspiració clàssica que converteix l'escenari -Los Angeles- en un personatge més de la història, ressegueix els casos de Harry Bosch, un policia traumatitzat per la mort de la seva mare que investiga casos especialment pertorbadors mentre prova de reconduir la seva agitada vida personal. És, ras i curt, una joia, en gran mesura per la força dels guions i la interpretació d'aquest gran actor que és Titus Welliver.

Pel que fa al thriller , tot i que en un registre molt diferent, també cal reivindicar The Spy, la sèrie de Netflix en què Sacha Baron Cohen es posa en la pell de l'espia israelià Eli Cohen. És la història d'una infiltració que posa més el focus en les conseqüències morals d'una doble vida que no en l'acció pura i dura, i el resultat és una esfereïdora reflexió sobre el nostre present.

La plataforma Filmin, que comença a ser un estil de viure més que no un servei de streaming, té en el seu catàleg dues sèries que també s'ajusten al perfil de l'excel·lència injustament menyspreada. Una és Halt and Catch Fire, drama sobre els orígens de la computadora domèstica que brilla tant per la seva configuració de personatges com per la seva altament addictiva recreació d'una era. L'altra és Inside No. 9, una genialitat britànica on Reece Shearsmith i Steve Pemberton proposen una antologia en què cada episodi de 30 minuts o menys explica una història diferent i, en molts casos, amb un to també diferent. Els denominadors comuns són l'obscuritat, l'humor negre i, naturalment, aquest número 9 que s'erigeix en motor de les trames. No s'explica que dues sèries tan creatives i singulars no siguin citades sistemàticament pels aficionats a la ficció televisiva, però com a mínim ja gaudeixen de la categoria de títol de culte.

També a Filmin, si no es té un mal dia (perquè encara te'l pot empitjorar més), es pot apostar per l'extraordinària The virtues, una producció britànica sobre un home amb la vida completament fracturada que viatja a la seva Irlanda natal per enfrontar-se a un passat que ha determinat tots els seus problemes posteriors. Duríssima però absolutament única en el seu tractament de temes poc habituals de veure en pantalla, destaca per la interpretació de Stephen Graham, d'aquelles que no s'obliden. Parlant d'interpretacions memorables, a HBO hi ha el recital de Suranne Jones a Gentleman Jack, la història de la que és considerada una de les grans precursores del moviment LGTBI, Anne Lister. Entre el drama britànic de tota la vida, la comèdia clàssica i l'esperit de la denúncia, la sèrie és una demostració de com apel·lar a les essències d'un determinat estil narratiu sense perdre de vista la seva capacitat per parlar de l'ara i aquí.

I finalment, també a HBO, una petita joia que s'hauria de veure per decret: State of the Union, sèrie de Stephen Frears i Nick Hornby (l'equip d' Alta fidelitat, en definitiva) que recull, en episodis de deu minuts, les converses d'una parella en crisi al bar on fan temps abans d'anar a la sessió de la seva terapeuta. Rosamund Pike i Chris O'Dowd, la seva parella protagonista, hi ofereixen tot un desplegament de recursos tant còmics com dramàtics.