Netflix continua apostant per sèries que semblen partir de materials molt vistos però que acaben transitant per camins menys convencionals dels que semblava. És el cas de Muertos para mí, una història que comença com una àcida reflexió sobre el dol i la pèrdua, s'endinsa en els terrenys del thriller domèstic i acaba jugant amb alguns elements de la comèdia negra. Potser no excel·leix en cap dels seus fronts, però aconsegueix ser un entreteniment molt digne.

La protagonista de Muertos para mí és Jen, una dona de mitjana edat que acaba de perdre el seu marit en un atropellament amb fuga. Afronta la viduïtat amb el seu sarcasme habitual, ja que no li agrada mostrar-se feble davant dels altres, però íntimament ha de gestionar una obsessió que va a més: esbrinar la identitat del conductor que va matar el seu home. Mentre investiga, coneix Judy, també traumatitzada per una pèrdua i que, malgrat que és completament oposada al seu caràcter perquè és una persona vital i optimista, acaba convertint-se en una amiga gairebé inseparable. Però Judy també és tot façana, perquè amaga uns quants secrets i alguns posen cap per avall la vida de Jen tal com l'havia concebut fins ara.

És cert que Muertos para mí no fa grans esforços per amagar algunes de les claus dels seus presumptes misteris: els «secrets» de Judy, per exemple, es fan evidents pràcticament des del principi, i alguns canvis de to (sobretot els que van de la comèdia costumista a la més estripada) estan agafats amb pinces. Però com a retrat de la doble moral d'una comunitat i dels matisos d'una amistat és força solvent. Pel que fa a les seves ocasionals incursions al thriller, té gràcia que es jugui a certa paròdia dels seus postulats tradicionals, una mica com ha fet recentment Paul Feig a la pel·lícula Un pequeño favor.

Creada per Liz Feldman, artífex de sèries com Dos chicas sin blanca, Muertos para mí encerta també en la durada, ja que està dividida en deu episodis de trenta minuts i en cap cas fa la sensació d'estar-se allargant més del necessari. En tot cas, el plat fort de la sèrie són les interpretacions de Christina Applegate i Linda Cardellini, que brillen en dos personatges fets a la mida del seu inqüestionable talent. Al seu costat trobem grans secundaris com James Marsden, Max Jenkins, Luke Roessler i el veterà Edward Asner. El protagonista de Lou Grant continua en plena forma a uns pocs mesos de celebrar el seu 90è aniversari.