Killing Eve es va convertir en una de les grans sorpreses de l'any passat gràcies a la seva manera de donar la volta al thriller en clau femenina. Aquestes sèries tenen el perill de perdre gas a la seva segona temporada perquè redunden massa en les seves pròpies troballes narratives, o bé perquè porten la història a terrenys massa obvis. No és el cas: ha tornat en plena forma, i fins i tot apuja el to de l'aposta.

Creada per Phoebe Waller-Bridge per a BBC America (a casa nostra a es troba a HBO), Killing Eve és la història d'una obsessió: la de l'agent especial Eve Polastri per atrapar l'assassina a sou coneguda com a Villanelle. Al principi, la cosa va d'estudiar els seus mètodes i intenta entendre perquè és tan fugissera, però a mesura que indaga en la personalitat de Villanelle, Eve va trobant motius per sentir-se fascinada per ella. La primera temporada s'articula en dos plans narratius que estan condemnats a convergir. No és cap espòiler perquè l'espectador sap positivament que això es produirà, però sempre amb el dubte de quina serà la reacció d'ambdós personatges. Assumit el xoc de personalitats, la segona es basa en la idea que, ara que s'ha acceptat que les protagonistes són dues cares d'una mateixa moneda, aquesta és a l'aire i pot passar qualsevol cosa. Per tant, els seus responsables aposten amb encert per mantenir la persecució en dos plans però tornant encara més maliciós el joc de les expectatives, perquè hi persisteixen els aires de thriller entremaliat que flirteja amb el melodrama sofisticat i, sobretot, la comèdia negra.

Killing Eve, que adapta una saga de novel·les de Luke Jennings, és una brillant subversió del seu gènere perquè aconsegueix transmetre la sensació que no hi ha veritats absolutes en res del que s'hi explica. Això val per Eve, un personatge que no té res de convencional, però sobretot per Villanelle, que en tot moment irradia una ambigüitat que torpedina tot intent de reduir-la a un estereotip. Tot plegat s'aconsegueix gràcies a dues actrius en estat de gràcia, Sandra Oh i Jodie Comer, que s'apropien dels seus respectius personatges fins a extrems desarmants. Una bona prova de la seva gran feina és que per més que triguem a veure-les unides en pantalla, d'alguna manera ens sembla que dialoguen des de la distància. Amb els seus gestos i amb els seus silencis, però també amb els seus actes, menys allunyats del que aparenta. Si manté el llistó del primer episodi de la segona temporada, Killing Eve no tindrà problemes a tornar a figurar a les llistes de les millors sèries de l'any.