Aquesta no és una altra sèrie criminal. Almenys no una de tantes. Broadchurch és una obra de teatre encaixada entre les quatre cantonades del televisor per delectar l’espectador amb un joc de miralls inigualable. Aquesta sèrie de la BBC, que consta de tres temporades, és una producció polifònica que gira entorn de la desaparició de Daniel Latimer, un conegut nen de Broadchurch, un petit poble costaner del sud d’Anglaterra, on tots els veïns se saluden en passar pel carrer principal i on, pel que sembla, tots guarden secrets. Els directors d’orquestra són els actors britànics David Tennant i Olivia Colman. El primer és conegut per participar a Doctor Who, i ella, per interpretar Elisabet II a The Crown. Tots dos formen un equip interpretatiu que supera amb escreix Mulder i Scully, sobretot perquè tant Tennant com Colman aporten un factor destructiu que els fa encara més humans. Salten espurnes en cada escena, però només perquè cap dels dos suporta el fet de treballar junts. El creador de la sèrie és Chris Chibnall, showrunner de Doctor Who, que no va dubtar a comptar amb Tennant per interpretar el detectiu Alec Hardy, personatge que arrossega un altre cas del seu passat, l’assassinat sense resoldre de dues nenes.
Si per a alguna cosa va bé la sèrie és per descobrir Olivia Colman. El seu paper a Broadchurch li va permetre participar després a Fleabag, The Crown o en pel·lícules com La invitada (2019), amb la qual es va emportar l’Oscar a la millor actriu protagonista. No obstant això, cap d’aquests papers s’assembla al d’Ellie Miller, veïna de Broadchurch, amb una vida la mar de convencional que aviat es veu submergida en un cas que la posa contra les cordes.
La sèrie va ser aclamada per la crítica, sobretot per la seva primera temporada, on la premsa juga un important paper. Els desafiadors tabloides britànics no són aliens a l’encant i al misteri del poble de Broadchurch. Durant la segona temporada, la producció fa un gir cap al thriller judicial, mentre que el tercer lliurament se submergeix en un cas igual d’intrigant que el de Danny Latimer.
Malgrat que no tornarà a haver-hi un altre lliurament de Broadchurch, val la pena destinar-hi el preuat temps del confinament. Encara que sigui per saber com podem conèixer millor els nostres veïns. No se sap mai.
