TV3 estrena aquesta nit Tabús, un nou format produït per El Terrat que vol apropar als espectadors la realitat dels col·lectius vulnerables sense renunciar a l'humor. L'actor David Verdaguer n'és el presentador i la persona «empàtica» que ha fet possible l'experiència, segons expliquen membres dels col·lectius que han participat en aquest nou format, entre ells persones cegues, amb malalties terminals, diversitat funcional, col·lectiu LGTBI o situació de pobresa.

A cada capítol l'actor convida un grup de persones d'un mateix col·lectiu i hi conviu durant uns dies, i així comprèn els seus problemes i virtuts mentre s'aborden els tabús que pesen sobre ells. Al final, Verdaguer remata amb un monòleg humorístic pensat no per riure's d'ells sinó «amb ells».

Tabús, adaptació del format original belga que per ara també s'ha estrenat al Canadà i a Suïssa, «no és un programa fàcil; en tot cas coneixerem problemes seriosos, però ho farem rient, i en aquests moments és especialment bo veure que ens en podem sortir», va explicar ahir, en una presentació telemàtica, el director de la televisió pública catalana Vicent Sanchis. Al seu torn, David Verdaguer va assegurar que aquest ha estat el «paper més difícil» de la seva vida, perquè havia de fer d'ell mateix. «No em feia por passar-nos de la ratlla. Hem apujat la proximitat i el to dels monòlegs finals», va avançar, per diferenciar-lo del belga, que jutja una mica més «fred» o distant.

Tabús consta de 8 capítols en què Verdaguer conviu, respectivament, amb cada un dels col·lectius vulnerables, convidats en grups de 4 o 5 persones. L'actor i els protagonistes fan vida entre una i dues setmanes en una casa de l'Empordà.

Sense producció al magatzem

Vicent Sanchis va dir que «si depèn» de TV3 i «per poc que funcioni bé», no es descarta una segona temporada de Tabús. En qualsevol cas, el director va reiterar la idea que la producció de continguts d'entreteniment està tocada per la crisi del coronavirus, però ara encara més amb els pressupostos pendents d'aprovar i la dificultat de produir en l'actual context. Sanchis va afirmar que, després de Tabús, «no tenim res més», en referència als formats de producció pròpia.