El retard de l'inici del prime time perjudica el consum de televisió lineal alhora que impulsa les plataformes de contingut audiovisual sota demanda com Netflix o HBO. Així ho posa de manifest el primer informe del Gabinete de Estudios de la Comunicación Audiovisual (GECA) sobre el mercat audiovisual a Espanya.

La investigació apunta que la franja de màxima audiència ( prime time) s'ha anat endarrerint de manera sistemàtica. Així, mentre en la temporada 94-95 l'hora mitjana d'inici eren les 21.45 hores, actualment se situa a les 22.49 hores, és a dir, una hora més tard que quan va néixer la televisió privada, als anys 90.

En aquest sentit, l'informe indica que aquests horaris suposen «una oportunitat» per a les plataformes de continguts sota demanda, ja que ofereixen la possibilitat als espectadors d'«organitzar lliurement» els seus temps de consum. Segons va advertir Sánchez Tena, subdirector de GECA, els horaris actuals del prime time tenen «uns efectes». «Això no es dona en cap altre lloc del món», afegeix.

Un dels efectes que, segons el subdirector de GECA, té aquest fenomen és la caiguda del consum. El 2018 es va registrar la pitjor dada de la dècada, amb 228 minuts al dia per individu, gairebé 20 minuts menys que el 2012, quan es va registrar el màxim.

Així mateix, Sánchez Tena destaca que els programes d'aquesta franja comencen actualment al voltant de les 23 hores i que han perdut més d'1,4 milions d'espectadors entre el 2012 i el 2018, fins a situar-se per primera vegada en una dècada per sota dels 16 milions (15.667.000). El pic d'espectadors en aquesta franja es va assolir l'any 2013, amb 17.130.000.

En aquest context, els autors de l'estudi situen l'origen de la situació en la fortalesa que actualment tenen els programes de la franja de l' access prime time, com per exemple El Hormiguero o El Intermedio, de manera que fins que no acaben no arrenca el prime time.

L'estudi destaca que els programes del prime time a Espanya s'allarguen fins passada la una de la matinada, i sosté que aquesta pràctica no «contraresta» les pèrdues de consum anteriors, de manera que l'apagament del televisor es produeix cada vegada més d'hora.