El hombre que mató a Don Quijote és la culminació d´una vella obsessió del seu director, l´entusiasta i irreductible Terry Gilliam.

L´antic membre dels llegendaris Mont Python va concebre fa dues dècades una singular adaptació de la mítica novel.la de Cervantes. Però tot un seguit d´adversitats de diferent índole (malalties dels actors, desastres naturals, denúncies de productors...) van provocar que aquest projecte naufragués repetidament, inspirés fins i tot un documental (Lost in La Mancha) i estigués condemnat irremeiablement a convertir-se en un llargmetratge maleït més de la història del cinema.

L´autor nort-americà ha pogut, però, finalment (i miraculosament) rodar la seva lectura personalíssima (i embogida) d'un dels clàssics literaris més universals, intemporals i influents. El seu protagonista és un realitzador desencisat que està immers en el rodatge d´un producte comercial. Aquest creador en crisi decideix llavors acostar-se al petit poblet on va filmar una dècada enrere, quan era jove i idealista, una versió del Don Quitxot.

La seva trobada amb el sabater que protagonitzà aquesta cinta serà el detonant d´una aventura vertiginosa i imprevisible. El hombre que mató a Don Quijote inclou el millor i el pitjor de Gilliam, un cineasta apassionat, febril i desmesurat que ens ha regalat perles com Brazil (un dels títols cabdals dels vuitanta) i Las aventuras del Barón Munchausen.

El xoc entre la realitat i el deliri (una de les constants de la seva filmografia) genera seqüències d´una força arravatadora, però al seu costat també hi trobem sovint una comicitat grotesca massa desequilibrada.

L'antològica composició del gran Jonathan Pryce (un dels col.laboradors més fidels de Gilliams) serà segurament el que perdurarà d´aquesta fantasia caòtica, fascinant i desacomplexada.