A les comarques de l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf hi ha dos municipis que formen part de la Xarxa de Municipis Indians de Catalunya: Sitges i Sant Pere de Ribes, tots dos al Garraf. Més enllà de les grans avingudes, cases molt decorades amb columnes, baranes i pilars que semblen imitar fulles i flors o les plantes exòtiques als jardins, en aquest article fem un viatge per cinc edificis i espais que formen part de l'anomenat «llegat indià» a les nostres comarques.
La plaça de la Vila de Vilanova
La plaça de la Vila és el centre neuràlgic de la vida ciutadana i l'espai més emblemàtic de Vilanova i la Geltrú. És una de les places porxades més grans de Catalunya d'estil neoclàssic romàntic. Va ser construïda al segle XIX sobre terrenys de l'antic convent dels frares caputxins, propietat de l'americà Josep Tomàs Ventosa, vilanoví a qui es va dedicar el monument del centre de la plaça. El monument té una rèplica exacta a la ciutat de Matanzas de Cuba perquè Josep Tomàs Ventosa es va enriquir en aquell país i va ser alcalde d'aquella ciutat cubana. A la plaça de la Vila hi destaquen diversos edificis protegits com a béns culturals d'interès local com la casa de la vila (1867), seu de l'actual ajuntament i obra de Francesc de Paula del Villar -arquitecte que va iniciar les obres de la Sagrada Família de Barcelona abans de Gaudí-, el Centro Artesano (1866), actual Biblioteca Joan Oliva i Milà, o la Casa Olivella (1868), que va ser un hotel i una clínica.
La del Cap de la Vila de Sitges
Des del moment en què es va promulgar la Llei de lliure comerç amb Amèrica l'any 1778, un bon nombre de sitgetans va decidir embarcar-se cap al Nou Món per dedicar-se al comerç. Però en aquest article ens fixem en la plaça del Cap de la Vila i, sobretot, en la casa de Bartomeu Carbonell, perquè és un dels edificis més representatius dels americans sitgetans. Obra d'Ignasi Mas i Morell, en destaquen les balconades de ferro forjat i la torre del rellotge, decorada amb trencadís.
El Palau Gener i Batet de l'Arboç
Un exemple del modernisme eclèctic és el Palau Gener i Batet, un dels més espectaculars i fascinants del patrimoni arquitectònic penedesenc. Gener en va ordenar la construcció l'any 1877 i, a causa de la dimensió del projecte, l'obra es va allargar durant 12 anys. La façana principal que dona al jardí està dividida en cinc cossos, entre els quals destaca el mòdul central per la gran balconada balustrada. La finca està delimitada per un mur de pedra fitat per dues torres-mirador de planta poligonal als extrems. Al centre històric hi ha diversos edificis d'interès artístic que han contribuït al fet que l'Arboç sigui conegut popularment com «el poble de les cases boniques».
El Palau Novella d'Olivella
El Palau Novella és una antiga casa d'indians que des de fa uns anys és el monestir budista Sakya Tashi Ling. És al parc natural del Garraf, a la urbanització de la Plana Novella, al municipi d'Olivella (Garraf). L'any 1875, l' americano sitgetà Pere Domènech i Grau va comprar el mas de les Piques a la família Raventós, i hi va invertir la fortuna que havia fet a Cuba. L'any 1885 la finca va ser declarada colònia agrícola pel rei Alfons XII, però l'arribada de la fil·loxera, l'any 1893 va frustrar el projecte i va arruïnar els propietaris. D'aquella aventura en va quedar un palau senyorial d'estil eclèctic. La mansió «conserva al seu interior una capella dedicada a la Immaculada Concepció, una sala de ball magníficament decorada, un bany àrab amb una banyera de marbre de Carrara d'una sola peça i un menjador amb un sostre motllurat». L'any 1896 la finca va sortir a subhasta pública. Des de llavors el palau ha tingut diferents propietaris que han mantingut les seves portes tancades, fins que l'any 1996 s'hi va instal·lar una comunitat budista que ha restaurat l'edifici i hi ha creat un museu.
