En un lloc estratègic, entre la depressió de l'Ebre i l'altiplà, Ágreda va ser lloc de pas de civilitzacions. «Barbacana hacia Aragón en castellana tierra», com va escriure Antonio Machado, aquesta localitat soriana és coneguda com la vila de les tres cultures, perquè hi van conviure àrabs, cristians i jueus, que durant segles van anar deixant la seva empremta en la història, l'art, l'arquitectura i els costums.

Ágreda és als peus del Moncayo, protegida per un terreny escarpat i dividida en dos pel riu Queiles, on s'explica que els romans temperaven les seves armes. Tots els monarques castellans de l'edat mitjana es van preocupar de concedir a la vila una gran quantitat de privilegis amb la finalitat de mantenir-la fidel a ells en detriment dels altres regnes limítrofs. I les tres cultures van anar immortalitzant la seva presència en el transcurs del temps.

De l'era àrab queden restes de muralles i dues portes d'època califal. Els carrers que formaven la jueria conserven el seu traçat original, i de l'ocupació cristiana en donen fe esglésies i convents. A mesura que la població creixia es van anar aixecant trossos de muralla defensius de cara a l'exterior però també entre els diferents barris, i en van resultar quatre recintes emmurallats diferents a l'edat mitjana i a l'edat moderna.

La Porta del Barri, amb un magnífic arc de ferradura, condueix a l'entramat urbà a través de l'arc de Felip II, del 1573. Al costat hi ha el palau de Los Castejones, construït a mitjan segle XVII. També mereixen una visita altres immobles com el palau de Fuenmayor i l'ajuntament. Entre les moltes construccions destacables d'aquesta vila soriana destaca l'església de la Verge de la Peña, datada el 1193, de traça romànica amb elements protogòtics afegits posteriorment. Resulten d'interès les pintures que alberga i els retaules. Des del 2002 acull el Museu d'Art Sacre de la comarca.

D'obra romànica també és l'església de Sant Joan Baptista, visible en la seva portada, encara que la construcció sigui gòtica en la seva majoria. Ágreda té una basílica de proporcions catedralícies, la dels Miracles, edificada el segle XVI i d'estil goticorenaixentista. Un altre edifici de valor històric en la variada postal monumental d'aquesta vila soriana és el convent de les Madres Concepcionistas, en el qual va viure sor María de Jesús, una de les dones més influents del segle XVII, consellera de Felip IV i autora d'una àmplia obra literària.