Al nord-oest de la península do Barbanza i acollit per les seves ser-res, el concello corunyès de Porto do Son s'obre a un paisatge de sor-ra i aigua que alberga joies com el castre de Baroña, declarat Patrimoni Artístic Nacional i un dels pocs de Galícia situats gairebé al nivell del mar.

El castre testifica el poblament d'aquesta zona des de fa temps i, a la seva importància històrica, suma la bellesa de la seva localització, una península rocosa a la qual s'arriba a través d'un istme sorrenc. Un poblat perfectament defensable per tots els seus flancs, amb l'oceà i els penya-segats com a singulars aliats.

Són més de vint-i-cinc quilòmetres de costa esquitxats per una multitud de platges. La de Baroña, també dita d'Arealonga, és un dels molts arenals d'aquest concello de tradicició marinera, amb cales com Aguiera, Ornanda, Coira, Caveiro, Arnela o As Furnas, entre d'altres. Per carrers i places obertes al mar s'arriba a l'església par-roquial de Porto do Son, que guarda interessants talles a l'interior. En arquitectura religiosa també destaca l'església de Baroña, que conserva alguns elements romànics.

Una parada obligada en aquesta geografia és a les llacunes de Xuño i de Sant Pere de Muro, aqüífers litorals tancats per una barrera dunar d'indubtable interès paisatgístic i mediambiental. La de Xuño és d'aigua dolça, mentre que la de Sant Pere és salobre, la qual cosa determina dos tipus diferents d'ecosistemes.

Un altre dels grans atractius d'aquest concello mariner és la Fervenza de Ribasieira, un desnivell creat pel riu Sieira. És el més gran del municipi i té un mirador des del qual es pot gaudir d'unes belles vistes. Portosín i la seva bella estampa és un altre dels focus turístics del concello, especialment ric en restes arqueològiques, tant en mámoas com en petròglifs i castres.

Des de la muntanya Os Forcados, de més de 600 metres d'altura, s'albira una de les millors panoràmiques de l'entorn. També es pot pujar al cim de la muntanya Enxa per contemplar tota la ria amb un sol cop de vista. A més, també hi queden exemples d'arquitectura pairal, com el pazo de Nebra, a la parròquia del mateix nom, vinculat a la casa dels Caamaño i Sotomayor.

En el patrimoni etnogràfic destaquen creus de terme com el de Xuño, un exemplar històric amb llegendes abundants, o el de l'atri de l'església parroquial del concello, amb el detall d'un monjo abraçant Crist.