Notícies | Planes

Allò que la Via Laietana s'endugué

L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra la trama urbana d'abans de l'enderroc amb imatges del solsoní Adolf Mas
15-08-2019 21:33
0 vots
 timoteu colominas

timoteu colominas

Fins i tot el rei Alfons XIII va assistir, el 10 de març del 1908, a l'inici dels enderrocs per obrir un carrer a Barcelona. També hi eren el president del Consell de Ministres espa-nyol, Antonio Maura, i l'alcalde Domingo Sanllehy. Molta pompa per donar el tret de sortida a una destrucció en una ciutat acostumada des de feia mig segle a redissenyar la seva fesomia. Però és que aquella no havia de ser una operació rutinària: es tractava, ni més ni menys, la d'obrir el que avui coneixem com a Via Laietana, un carrer que connecta la part baixa de l'Eixample des de la plaça d'Urquinaona amb la zona portuària.

Just en aquell moment, abans que els primers cops de mall comencessin a tirar les cases a terra, la fotografia aèria de la ciutat vella era una malla allargassada d'edificis antics i car-rers estrets i ombrívols, escenaris d'una densa teranyina de relacions socials, de vida quotidiana i –també cal dir-ho– de condicions de vida insalubres i de molta misèria material. A petició d'un grup d'intel·lectuals i d'artistes, l'Ajuntament va convocar un concurs per documentar amb la fotografia i el dibuix aquell fragment de la ciutat condemnat a la desaparició. I entre els participants hi havia un solsoní, Adolf Mas.

L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, que conserva les fotografies i els negatius de les sèries guardonades en aquell concurs, mostra una selecció dels treballs guardonats de Narcís Cuyàs, Miquel Matarrodona, Josep Pons Escrigas i Adolf Mas, que va obtenir el primer premi en la categoria de «Col·lecció de vistes generals de carrers i places», un segon i un accèssit en altres. També hi ha imatges que s'atribueixen a Carles Passos i Joan F. Rovira, i d'altres de qui no es coneix la identitat.

L'exposició és el testimoni contundent dels resultats d'un esventrament radical que va aniquilar carrers com Graciamat i la Riera de Sant Joan. Tal com va dir l'historiador i polític Francesc Carreras Candi, «avançant la construcció de la secció primera de la Via Laietana i d'entremig dels enderrocs, sorgien a la contemplació dels barcelonins carcasses de venerables construccions, respectades pel temps però destruïdes per la cobdícia humana». Una de les imatges és prou explícita: s'hi veu la senyorial Casa Padellàs abans de ser trasllada, pedra a pedra, a l'altra banda de la futura Via Laietana. Avui en dia és la seu del Museu d'Història de Barcelona.

«En les seves excursions, els fotògrafs van enregistrar els carrers, les places, les fonts públiques, els patis dels antics palaus, els tallers i els obradors, les façanes, els habitatges encastats a la muralla romana, els esgrafiats, els terrats amb els seus colomars, les andrones i els passatges que, a través dels baixos dels immobles, comunicaven un carreró amb un altre», explica Jordi Calafell, cocomissari de la mostra juntament amb Rafel Torrella.

Sumades al prop d'un centenar de fotografies que va fer Timoteu Colominse, un funcionari a qui es va encarregar que documentés els enderrocs, les imatges ens regalen la contemplació d'un «territori que, pel seu component popular i vetust, la modernitat noucentista va deixar de banda».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
De:
Fins a: