Encaixat a la gola del riu Bibei com caigut del cel, alçat a les muntanyes del concello d'O Bolo, As Ermidas és un d'aquests llocs que no s'obliden. El poble, petit i ple d'encant, acull una de les obres cabdals del barroc gallec, el santuari que dona nom a la vila, on diu la llegenda que la imatge de la Verge va ser trobada en una cova sobre el segle XIII.

És aquest un enclavament màgic en el qual no manca la història i els miracles. Els animals que anaven a pasturar començaven a comportar-se d'una manera estranya. Els seus amos van decidir comprovar què passava, i es van endinsar en una fosca gruta on van trobar una talla de Maria amb el Nen en braços. Al cap de poc temps, van aixecar una capella prop de la cova.

D'aquella primitiva ermita es va passar al magnífic santuari aixecat sobre la roca a partir del 1624. Aquell any, el bisbe d'Astorga, el senyor Alonso Messía de Tobar, de visita pastoral per aquests paratges, va caure greument malalt. Sabia dels miracles de la Verge d'As Ermidas, i a ella es va encomanar. Un dia se li va aparèixer la santa imatge, i va recobrar la salut. A partir de llavors la devoció es va intensificar, i el bisbe va decidir donar forma al majestuós edifici, declarat Bé d'Interès Cultural des del 2006.

Del santuari destaca, entre altres característiques, la seva façana emmarcada per columnes salomòniques, profusament decorada i flanquejada per dues torres dividides en cinc trams, tots ells diferents. Són nombrosos els elements arquitectònics que criden l'atenció tant a l'exterior com a l'interior, amb retaules i imatges de gran interès.

La Setmana Santa d'As Ermidas és una de les més concorregudes de la província d'Ourense, amb visitants de fora i dins de Galícia. Sota el santuari discorre el riu Bibei, amb una agradable platja fluvial i tres molins. La situació del poble, entre els afloraments rocosos i l'inici de la gola fluvial, li atorga un marc paisatgístic immillorable. Aquí es troba una altra joia arquitectònica, el pont romà del Bibei, de l'època de l'emperador Trajà. És una majestuosa obra granítica de tres arcs, 75 metres de longitud i amb més de vint metres de la llera.

Aquesta infraestructura va ser un punt clau de la Via Nova o Via XVIII de l'Itinerari d'Antoní. Segueix en ple funcionament i és l'únic pont de la seva època (juntament amb el d'O Freixo sobre el riu Arnoia) que conserva pràcticament intacta la seva estructura original.