El castell de Púbol (Baix Empordà) acull l'exposició Gala/Dalí: imatge i mirall, amb una seixantena de fotografies, cinc de les quals inèdites, que exploren la relació entre Dalí i Gala a través de la imatge. La mostra, que es podrà veure fins al 6 de gener de l'any que ve, ressegueix la vida del geni i de la seva musa abans i després de l'estiu del 1929, quan va tenir lloc la trobada que va unir les seves vides. La directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, assegura que ha suposat una important tasca documental seleccionar les imatges d'entre un fons de prop de 17.000 fotografies. «Ens dona una òptica diferent de la relació entre els dos basada en correspondències i diàlegs», detalla Aguer.

Cinc de les fotografies són inèdites i exploren el vincle d'abans i de després de l'estiu del 1929, el moment en què va tenir lloc la trobada a Cadaqués que va marcar les seves vides per sempre. Gala / Dalí: imatge i mirall busca «repensar i qüestionar» la percepció de Gala i el pintor a través de la imatge, plegada de complicitats i correspondències, fins i tot, abans que es coneguessin.

L'exposició, dividida en quatre parts, comença amb els records de la infància del geni del surrealisme. En la seva autobiografia, La vida secreta de Salvador Dalí, el pintor afirmava que en el transcurs de la seva vida s'havia repetit la mateixa imatge d'una figura femenina. Una imatge que, finalment, es correspondrà amb la se-va musa i col·laboradora. Dalí hi somia, així, fins i tot abans de conèixer-la. Per això, la selecció de fotografies de retrats d'infantesa i joventut mostren analogies entre els dos, fruit de les convencions del gènere fotogràfic i de l'època.

La segona part de la mostra, que s'anomena el Ball Oníric, se centra a final dels anys 20 quan la trajectòria artística i vital de Dalí s'enfoca cap al surrealisme. El mite de Narcís posa la mirada en l'entrada en escena de Gala. En aquell moment, es «trenca» el mirall Dalí-Narcís que havia caracteritzat el geni i, a partir d'ara, «s'emmiralla» en Gala.

Finalment, la darrera part de la mostra se centra en els autoretrats i les sobreimpressions de la parella, creades inicialment per atzar i després per voluntat pròpia.

Entre les imatges inèdites que s'han recuperat del fons i algunes d'elles recentment adquirides, n'hi ha una de gala a Arosa, Suïssa, l'any 1929, que sospiten que hauria servit de base per a un dels quadres de l'artista.

Montse Aguer assegura que la preparació de la mostra ha suposat una important feina documental de selecció i que l'exposició explora un vessant desconegut entre els dos personatges. «Mostra com els mirem amb un discurs no tan habitual perquè veurem que parlen i s'interroguen ja abans del 29, perquè hi ha imatges poètiques d'abans on ja dialoguen», afirma.