Va ser el 2017 quan es va unir al club dels Pobles Més Bonics d'Espanya, la llista dels quals continua creixent. I a Yanguas, a les Terres Altes sorianes, li sobren motius per ser-ho. D'origen preromà, conserva el seu traçat medieval, un airós castell, nobles edificis i belles esglésies. Als seus monuments hi suma el paisatge, ja està enclavat en un espectacular congost per on discorre el riu Cidacos.

Carrers costeruts i empedrats, places, porxades, cases blasonades, habitatges tradicionals, el castell i la muralla, els miradors a la vall i un interessant catàleg de béns culturals, fan de Yanguas un lloc d'especial interès declarat Conjunt Històric Artístic.

Per endinsar-se en aquesta forta vila cal travessar la Puerta del Río i pujar pel carrer Mayor, on treuen el cap casals amb escuts nobiliaris. La plaça amb porxades és única a la província. Des del centre, amb font, arbratge i bancs es pot observar el castell, un altre dels monuments amb història. Els ramats de la Mesta pujaven per aquests carrers empedrats en una comarca que tenia en la producció de llana un dels seus principals recursos. També la dels traginers, que van arribar a tenir una important ocupació i fins i tot apareixen en el capítol XV de la primera part de El Quixot.

Al nucli urbà, al costat de la plaça Mayor, s'alça l'església de San Lorenzo, una de les quatre -juntament amb la de Santa María, San Miguel i San Pedro- de què va disposar la vila. El temple és d'estil gòtic aixecat en llaborda. Té una sola nau organitzada en tres trams separats per arcs apuntats i tancats cadascun amb voltes estrellades. Extramurs hi ha la de Santa María, monumental construcció de culte erigida entre els segles XV i XVIII al costat del riu Cidacos. De factura inicialment gòtica i encara que no està documentat un passat romànic, a l'interior es conserven alguns capitells d'aquest estil tallats amb motius vegetals i animals fantàstics. Un excepcional catàleg de retaules d'estètiques gòtica, plateresca i barroca il·lustren els altars d'aquesta grandiosa obra.

Com a únic testimoni del que va ser església romànica queda la torre de San Miguel. Derruïda el segle XIX, és en el majestuós alt de San Cristóbal, esvelta en un espectacular paisatge. A prop hi ha el castell, que controlava l'accés a la vall de l'Ebre per aquesta zona. Es tracta d'una obra defensiva tan singular que tenia el pati d'armes columnat i empedrat.