El concello de Mazaricos, a la Corunya, està banyat per les aigües del riu Xallas, el més important de la Costa da Morte, que ofereix a més un recorregut de gran bellesa paisatgística. Altres corrents deixen sentir la seva remor al municipi, com el Rego do Vao i el Santa Baia, i formen paisatges verds i frescos que parlen d'una Galícia màgica, plena de boscos frondosos i llum canviant.

El patrimoni fluvial dissenya belles cascades com les de Santa Leocadia, dos braços que es precipiten des de sis metres d'altura. Formen part de la Ruta de les Fervenzas, un dels molts encants del territori.

El paratge de Santa Leocadia està situat a la parròquia de Chacín, on hi ha una capella i una esplanada per gaudir de l'entorn a l'aire lliure. A tot just cinc-cents metres hi ha les cascades, formades pel Santa Baia i altres afluents que salven el desnivell entre les roques. El camí arriba fins a la base dels tolls. Tres caigudes d'aigua més integren la Ruta de les Fervenzas: la de Chacín, la de Firvado i la de Noveira, formada pel riu del mateix nom, tributari del Xallas.

Un altre lloc que emana aquesta essència de boscatge animat és la Devesa de Anllares, una bella roureda de més de seixanta hectàrees que s'estén entre Campelo i Castrelo, un exemple de bosc autòcton dels que antigament poblaven la Galícia atlàntica. Aquí conviu una simfonia vegetal que inclou roures, grèvols, bedolls, freixesi falgueres, entre altres espècies. Diuen que és el bosc més occidental d'Europa, una relíquia mil·lenària.

De l'antiguitat del poblament en aquestes terres en donen testimoniatge importants elements com el complex Mina da Perxubeira (escrit també Parxubeira), una construcció megalítica que va formar part d'una necròpoli de quatre túmuls i que ha donat troballes com fulles de sílex, una punta de fletxa, restes de ceràmica campaniforme i quatre restes antropomorfes, entre altres. El dolmen està datat entre el IV i el III mil·lenni abans de Crist.

El Camí de Sant Jaume, al seu pas per Mazaricos, s'engloba en la segona etapa de l'epíleg a Fisterra i Muxía. La prolongació del pelegrinatge segueix en apogeu i hi ha moltes persones que opten per acabar-lo a la Costa da Morte.

Hi ha moltes més coses per descobrir en aquest concello, com les vistes des de l'Alto das Paxareiras, on s'aprecia tota la vall de Carnota, amb la seva platja de set quilòmetres, la més llarga de Galícia.