San Martiño és la parròquia més gran de Foz, Concello de bells paisatges al cor d'A Mariña de Lugo. L'element més destacat del lloc és la basílica, antigament també monestir, la bellesa i port de la qual salta a la vista des de qualsevol angle que s'observi. Avui en queda l'església, construïda entre els segles XI i XII sobre un antic temple preromànic del segle X, en altres temps seu episcopal de la diòcesi de Mondoñedo i considerada una de les catedrals més antigues d'Espanya.

Es diu que el bisbe de Dumio va arribar a aquestes terres fugint de la invasió musulmana a la península. Altres mitrats hi van recalar, entre ells San Rosendo i el bisbe Gonzalo, un dels més venerats. A aquest últim, anomenat el Bisbe Sant, considerat un dels grans benefactors de la basílica, s'atribueixen diverses llegendes, com que va impedir, a través dels seus resos i oracions, que els pirates prenguessin la ria de Foz i la saquegessin. I hi va morir, i es conserven al lloc el seu sepulcre, el seu anell i el seu bàcul. Davant de la seu se situa la font de Zapata, que va brollar mitjançant un altre miracle d'aquest admirat mitrat.

San Martiño és a uns cinc quilòmetres del municipi i és una de les construccions altmedievals més interessants d'Espanya, tant per la seva dilatada història com per la seva riquesa artística i arquitectònica. Fabricada amb cadirat granític i teulada de pissarra, és de planta basilical de tres naus amb creuer, tres absis semicirculars i casa rectoral enganxada al lateral dret. L'edifici és d'època romànica, amb una decoració escultòrica de gran interès pel seu estil i factura, ja que reflecteix un art propi del camí de Santiago.

L'any 2008 els treballs de restauració van permetre descobrir les pintures romàniques més antigues de Galícia. Van ser el colofó d'una de les construccions més excel·lents de l'altmedieval gallec, declarada Monument Nacional el 1931. Des del mes de juny passat està obert el Centre d'Interpretació de San Martiño de Mondoñedo, que recorda el llarg recorregut d'aquesta basílica única. La visita a l'espai cultural, allotjat a l'antiga rectoral, comença a la planta baixa i, entre molts altres atractius, mostra una làpida i un fragment de lauda sepulcral amb caràcters visigòtics descoberts en les excavacions del 1967, panells amb fotografies de la construcció del temple o vídeos que mostren amb detall els frescos romànics.