Envoltada d'aigua, els ponts sobre el Tajo són el senyal d'identitat de Trillo, bella població de La Alcarria, a la província de Guadalajara, amb interessants paratges al seu entorn i plens d'història. Forma part de La Alcarria literària de Cela i també és el seu gran oasi. Se sap que els romans van tenir assentament a Trillo i ja treien profit dels beneficis de les seves aigües termals. Carles III va idear l'explotació dels banys, que es van inaugurar el 1778. Al costat de les instal·lacions es van crear jardins, passejos i fonts que van atreure il·lustres visitants al llarg del temps.

L'aigua sempre acompanya en aquesta bella població, com a la Casa dels Molins, situada al costat d'un espectacular salt del riu Cifuentes. És l'edifici més antic de la vila, esmentat per primera vegada, juntament amb els altres molins existents, en una sèrie de documents de l'època del regnat de Ferran IV de Castella. Aquí es tallava la fusta que era transportada pel Tajo pels intrèpids raiers, novel·lats per José Luis Sampedro a El río que nos lleva, i que anava des de Peralejos i La Escaleruela fins a Trillo, Aranjuez i Toledo. Avui acull el museu Prometeion, un Centre d'Interpretació de l'Energia, un equipament innovador que repassa la relació de l'home amb l'energia al llarg dels segles.

Davant hi ha l'altre museu que hi ha a Trillo, l'Etnològic, situat a l'antiga ermita de San Blas. Seguint pel carrer del mateix nom s'arriba a la plaça Mayor, on hi ha l'Ajuntament i l'església de l'Asunción, de mitjan segle XVI, bella per dins i per fora, amb un interessant retaule renaixentista. Des de la part més alta de la localitat s'albiren magnífiques panoràmiques, especialment des de les seves dues muntanyes bessones conegudes amb el nom de Tetas de Viana, declarades Monument Nacional, i tota una referència geogràfica de La Alcarria.

A més de recórrer el poble, amb el pont, la picota, els carrers típics -frescos sempre per l'aigua- i la seva arquitectura, és obligat seguir el camí que el mateix Carles III va fer anant cap al balneari que ell mateix va fer construir. Els voltants permeten passejos pel riu Tajo. Hi ha molts més llocs per visitar en aquest municipi literari. Seguint un camí que surt del poble i travessa paisatges al costat del riu s'arriba fins al monestir d'Óvila, un vell cenobi de llarga història i curiosos avatars les pedres dels quals transformades en llambordes han servit de paviment de ciutats com Cadis i Vigo. L'any 1930 va ser venut al magnat de la premsa nord-americana W.R. Hearst, qui va fer desmantellar l'església, el refectori, la sala capitular i part del claustre, per portar-lo al seu país amb vaixell i allí reconstruir-lo. El 1931 va ser declarat Monument Nacional.