A Galícia, concretament entre la Terra Chá i les muntanyes de les serres orientals, hi ha Baleira, un municipi ple de valls, garrotxes, muntanyes i aigua, caracteritzat per la bellesa del seu paisatge i per la història del camí jacobeu que el recorre. Aquí la naturalesa manté tota la seva esplendor, en un medi que regala impressionants paisatges de muntanya i magnífics boscos frondosos. A Marronda és una de les seves ensenyes, una garrotxa autòctona en perfecte estat de conservació que ocupa una extensió de 611 hectàrees entre els poblets de Braña, A Fórnea, Mendreiras, O Real i Martín.

Més de cent setanta espècies d'arbres i arbustos conviuen a A Marronda. Són protagonistes de la diversitat vegetal faigs, castanyers, roures, avellaners, grèvols, salzes i molts altres. Entre els representants de la varietat faunística hi figuren el senglar, el cabirol, la guineu , la geneta, l'esquirol, l'astor, l'esparver? Aquest impressionant bosc és un tresor paisatgístic que a més regala postals canviants segons les estacions. Del verd intens de la primavera i l'estiu es passa a l'ocre i el daurat de la tardor.

A Marronda l'acompanyen altres garrotxes de dimensions més petites però igualment impressionants i plenes de matisos. Per ter-res de Baleira hi discorren el riu Eo i el Neira, que tenen el seu origen en aquest punt. El Neira comença la seva marxa al lloc de Fontaneira i l'Eo a Fonteo, al peu d'un vell castanyer. En tots dos espais hi ha àrees d'esbarjo per a commemorar el naixement d'aquests importants llits, que passen per llocs tan espectaculars com O Pozo da Ferrería, Cortevella o Barbeito Novo.

El riu Eo sorprèn pels impressionants meandres que dibuixa al seu pas, i dona lloc a un espectacular i capritxós paisatge fruit de l'erosió fluvial, admirable des de punts com Cortevella i el seu mirador.

Per tot el terme també se succeeixen les mostres de vestigis pertanyents a la cultura castreña, com els castres d'Antiguallas, Vilar dos Agros o Quintá. L'art sacre té alguns dels seus millors exponents a l'església de San Miguel da Braña, del segle XI, o la de San Pedro da Esperela, entre d'altres, a més de la Cubilledo, alçada en honor de l'apòstol Santiago. També, altres estan igualment consagrades al sant, com la de Fontaneira, a Córneas o a Martín.

En arquitectura popular destaquen els hórreos, les pallozas, els molins i nombroses construccions etnogràfiques envoltades per la màgia d'aquests paratges on creixen faigs, castanyers i roures centenaris.