És un dels grans emblemes d'Andalusia en l'àmbit cultural i és Patrimoni Mundial de la Unesco: l'Alhambra i el Generalife de Granada.
Aquest gran monument compost per palaus, zona militar o Alcazaba, la Medina i la finca agrària del Generalife és una de les poques estructures en les quals es manté intacte el pas del temps, un indret que fa segles es va crear com a palau i residència dels sultans nassarites i després es va convertir en la Casa Reial amb la conquesta dels Reis Catòlics.
Si teniu l'oportunitat de visitar-la en els propers dies tindreu el privilegi de veure la planta superior del hammam, també conegut com el bany de vapor del Palau de Comares. Una obertura excepcional que es du a terme durant el mes de febrer (tots els dimarts, dimecres i diumenges), segons ha informat el Patronat de l'Alhambra i Generalife. Un dels principals espais del monument nassarita per ser l'únic medieval islàmic que s'ha conservat gairebé de manera íntegra a Occident.
La zona reservada per a ús particular dels Reis Catòlics manté tots els seus elements i només té modificacions estructurals pròpies d'un canvi d'ús. Fonts, paviments, columnes, enrajolats i altres elements decoratius d'aquesta àrea es mantenen gairebé intactes, excepte els sostres i guixeries, que van ser reparats i pintats de nou a la meitat del segle XIX. La sala de repòs, anomenada bayt al-maslaj o Sala de las Camas, és un dels espais més destacats del bany i deu el seu nom a les dues àmplies estances, lleugerament elevades, que flanquegen l'estada principal. Una oportunitat per veure zones que no s'obren habitualment al públic.
Història
El fundador de la dinastia nassarita Al-Ahmar, en assentar-se el 1238 a l'Antiga Alcazaba del Albaicín decideix iniciar l'edificació de l'Alhambra tal com la coneixem. A partir d'aquí va passar a ser palau, ciutadella i fortalesa, residència dels sultans nassarites i dels alts funcionaris.
La darrera conquesta dels reductes nassarites per part dels Reis Catòlics va ser Granada el 1492, moment en el qual l'Alhambra es converteix en Casa Reial i es duen a terme diverses reparacions per part d'artesans moriscos. L'emperador Carles V, en el 1526, construeix un palau annex que porta el seu nom; lloc en el qual avui dia es troba el Museu de l'Alhambra, amb objectes procedents principalment del mateix monument, i el Museu de Belles d'Arts.
Després, però, l'Alhambra va viure anys difícils. Va ser abandonada i gairebé destruïda per complet el 1812 després de l'ocupació napoleònica i la retirada de l'exèrcit francès.
No serà fins a l'inici del segle XIX quan torna a tenir protagonisme, sobretot gràcies a l'escriptor Washington Irving, que narra històries sobre aquest escenari arreu del món.
