Activa, dinàmica i entregada en cos i ànima al comerç des de l'edat mitjana, Hamburg sempre ha estat a l'avantguarda de l'esdevenidor germànic. El caràcter teutó oscil·la entre els trets alemanys més tradicionals i les influències internacionals que des de fa segles han entrat pel seu port, autèntic motor de la ciutat i un dels més importants del món, que ha portat Hamburg a ser la porta al món d'Alemanya.

Devastada de dalt a a baix en la Segona Guerra Mundial, ha abandonat aquests fantasmes passats, per ser, ara com ara, un dels punts més avantguardistes del món amb els seus quatre se-nyals d'identitat: el frenesí de la música, la literatura, el teatre i l'arquitectura, i un exemple d'això és la recent construcció de la Filharmònica de l'Elba, d'Herzog i Meuron, que és el projecte cultural més car d'Alemanya.

A més, els 2.500 ponts del seu nucli urbà, banyat per dos rius: l'Elba i l'Alster, i dos llacs fan que porti amb orgull el sobrenom de la Venècia del Nord.

La ciutat transpira esperit marítim per tots els seus porus, malgrat ser a 100 quilòmetres del mar. El port és digne de ser visitat, tant per fer una passejada amb vaixell, que ofereix una vista privilegiada de la ciutat, com també per recórrer els mercats de peix fresc que es munten al matí.

Encara que si hi ha un lloc que conté l'ànima marinera de la urbs aquest és Sank. Pauli, el districte vermell, que ha passat a ser de barri prohibit a barri obligat. I és que aquesta zona era l'alleujament per a la gent de la mar, quan els vaixells trigaven dies a tornar a la feina. La Herbertstrasse és l'artèria principal del lloc, amb sex-shops i aparadors de noies que treballen en bars i restaurants plens de turistes que acudeixen a munts a consumir la seva ració de transgressió canalla.

Els seus carrers estan farcits de grafits de moviments socials i polítics alternatius. Aquest dogma el segueix el seu equip de futbol: el FC St. Pauli, que a causa de la seva ideologia té una base de seguidores que supera diversos equips de superior categoria. Malgrat no haver guanyat cap títol, apareix sovint a la premsa per les seves campanyes de caritat o per produir la seva pròpia mel, amb la idea de protegir i augmentar la població d'abelles al món.

I n'hi ha més. El seu melic és la Beatles-Platz, una placeta que recorda aquests anglesos peluts que van començar com a teloners quan no els coneixia ningú en locals com Indra, Kaiserkeller, Stage Club, que es mantenen encara dempeus per al plaer del John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr.