214 metres. Aquesta distància, la que mesura el simbòlic pont de Pedra, separa la plaça de Macedònia, representació de la modernitat occidental, de l’antic basar, herència de l’imperi otomà i cor de la cultura oriental. A Skopje, la línia entre les dues cultures no pot ser més prima. Terrasses elegants, restaurants ideals per presumir a Instagram, cambrers que parlen anglès, estàtues gegantesques i fonts enormes s’imposen al sud del riu Vardar. Al nord, després de passar la riba on s’alcen diversos museus amb façanes d’estil clàssic, aviat apareix l’encant dels carrers estrets, les llambordes, les terrasses amb taules oxidades, cafeteries on regna el te i botigues plenes d’articles de cuir.

A la desconeguda capital de Macedònia s’olora el passat, es toca el present i s’albira un futur prometedor si gestiona millor la seva economia. Per començar, el projecte Skopje 2014 va posar potes enlaire la ciutat des del 2010 amb l'ambiciós objectiu de convertir-la en una referència europea: inversions a tort i a dret -més de 200 milions d’euros- per reformar nombrosos edificis o aixecar gegantines estàtues pel centre de la ciutat. El pla va dividir socialment un dels països més pobres d’Europa però ha cridat l’atenció d’un turisme creixent. El visitant se sorprèn dels resultats d’un projecte que ha deixat la ciutat amb una bellesa artificial en alguns aspectes -se’ls en va anar la mà amb les estàtues i els ponts- mentre desaprofita altres punts d’interès, com la fortalesa Kale. Situada en un turó a prop de l’antic basar, cal endevinar el lloc d’entrada d’aquesta meravella del segle VI en la qual governa la brutícia i les herbes altes enmig de vistes inigualables.

Va ser reconstruïda, com gran part de la ciutat, fa 55 anys després d’un terrible terratrèmol que va deixar més de 1.000 morts i va destruir més del 75% dels edificis. La guerra dels Balcans, no obstant això, Macedònia no la va sofrir directament, ja que Iugoslàvia sí que va reconèixer la seva declaració d’independència el 1991, al contrari del que va ocórrer amb Croàcia i Eslovènia. Però la seva història es remunta a segles i segles en el passat amb una figura central: Alexandre el Gran. Macedònia es disputa amb Grècia l’origen del conqueridor, un dels personatges històrics més influents de la història. El llegat de Macedònia, que també dona nom a la regió més septentrional de Grècia, ha estat un focus de conflictes polítics constants. Tant, que el nom oficial és el d’Antiga República Iugoslava de Macedònia. Un dels episodis més coneguts d’aquestes disputes és l’estàtua amb el rostre que s’atribueix a Alexandre el Gran a la plaça de Macedònia. Encara que té el nom oficial de Guerrer a cavall, no és suficient per evitar l’enuig dels grecs, que consideren el gran conqueridor com a part del seu patrimoni.

El congost Matka

Skopje no solamentofereix aquesta mescla de cultures. Molt a prop del centre, a menys de 20 quilòmetres, hi ha el congost Matka, un portent de la naturalesa de visita obligada. El llac del mateix nom i la cova de Vrelo, nominada per ser una de les 7 meravelles naturals del món, formen el lloc ideal per passar el dia quan surt el sol. Sense sortida al mar, hi ha molts macedonis que es desplacen fins a la zona, on també es troben diversos monestirs medievals enmig del no-res.

L’amabilitat de les seva gent facilita el gaudi amb multitud d’ofertes, entre les quals destaca un passeig en piragua pel llac fins a arribar a la cova, una de les més profundes del planeta. Un recorregut amb vaixell, diverses cafeteries, nombrosos llocs per menjar i fins i tot un hotel completen les alternatives del congost, que es complementa a la perfecció amb la capital.