Hi ha una broma recurrent que es fa a tothom que visita Sofia per primera vegada. Quan s´arriba a la Plaça Nedelya, una de les més cèntriques de la capital de Bulgària, s´assenyalen amb el dit els símbols de les cinc religions que coexisteixen en pau: la Catedral de Sveta-Nedelya (ortodoxa), l´Església de Sveta Petka (catòlica), la Sinagoga i la mesquita Banya Bashi. L'anècdota acaba mostrant al turista de torn el cartell gegant de McDonalds que s'alça a la plaça. «I la religió del capitalisme», conclou l´amfitrió. És l'anomenada plaça de totes les religions.

Poques vegades un acudit reflecteix amb tanta senzillesa i fidelitat l´esperit d´una ciutat. Sofia és la capital més barata de la Unió Europea i la més oriental de totes, no només en l´aspecte geogràfic. Tampoc no és la més atractiva, però visitar-la té l´encant d´apreciar la lenta evolució que dibuixa cap a occident, mentre se sent molt orgullosa del seu passat. Al seu carrer principal, Vitosha Boulevard, hi ha les principals multinacionals d´Europa i unes terrasses molt agradables. No obstant això, a tot just 30 segons d´allà, en els carrers paral·lels es troben llocs abandonats i foscos, brutícia a les voreres i cotxes soviètics. Un contrast d´allò més peculiar.

Però cap lloc té Sofia com la catedral d´Alexander Nevski, que ocupa la immensa majoria de les postals i és el temple ortodox més gran dels Balcans. Amb les seves inconfusibles cúpules daurades és el principal símbol de la ciutat. Finalitzada el 1912, va haver de ser reconstruïda després de les dues Guerres Mundials que va viure. Es va aixecar en honor als russos caiguts per l´alliberament de Bulgària de l´Imperi turc entre 1877 i 1878 i porta el nom d´un governant del principat rus de Novgorod, figura clau en la història medieval russa per la seva defensa del Cristianisme Ortodox. Per dins té frescos que són autèntiques obres d´art.

Però la catedral és present en totes les guies. Més inesperat, per contra, resulta topar-se en ple centre de la ciutat amb unes restes romanes, les de l´antiga ciutat de Serdica, que se situen en un pas subterrani entre la Presidència i el Consell de Ministres. Una meravella de camí al metro. La petita església de Sveta Petka Samardzhiiska, el monument de Santa Sofia (una imponent estàtua d´una dona amb un vestit negre) i les termes completen el panorama.

Multitud de zones verdes -la més encantadora és el City Garden- intenten combatre la tristesa que emana de Sofia, una crua realitat que se sent a cada cantonada. Però la ciutat ho porta amb molt d´orgull, amb l´amabilitat de la seva gent -tot i els maleïts tòpics, l´encant dels seus monuments i una història que apassiona per la seva diversitat.