55°45 07 nord. 37°36 56 est. Més conegut com Moscou o Moskva -en llenguatge local- és, fins d'aquí a un mes amb la final del Mundial de Futbol, la capital del món. I per això converteix l'estadi olímpic de Lujnikí en el seu epicentre, on 32 seleccions esperen jugar el proper 15 de juliol la final en el gran feu rus.

Aquest temple futbolístic i esportiu -va ser la seu dels Jocs Olímpics del 1980- dorm a les ribes del riu Moskva, que, malgrat el gèlid hivern rus que paralitza el trànsit de vaixells a causa del glaçament de les aigües, en els mesos més càlids en els seus pocs més de 500 quilòmetres de longitud acull una anàrquica circulació d'embarcacions que gaudeixen de les vistes del recinte i dels seus voltants. Encara que el principal atractiu de la zona és el turó dels Pardals, la de Lenin -per als més nostàlgics- o les Vorobyovy -per a aquells que vulguin camuflar-se amb l'entorn. El setè cim de l'urbs es troba a la riba dreta del riu. Des d'aquest mirador la ciutat sembla una maqueta: a l'esquena s'alça la Universitat Estatal de Moscou, un dels set gratacels monumentals encarregats per Stalin, als laterals i escampades, la resta de les seves sis germanes, i al capdavant, l'Estadi Olímpic de Lujnikí. Una mica més al fons es pot arribar a albirar la muralla del Kremlin.

El seu vessant és el gran pulmó de la metròpoli russa -amb permís del parc Gorki. Multitud de veïns i turistes es reuneixen en aquests llocs per fugir de la jungla de ciment i perdre's en un quilòmetric oasi de flora i fauna autòctona. És el punt de reunió per excel·lència de la ciutat, igual que un dels molts punts on comença la nit i que durant aquests dies serà el principal focus d'oci de Moscou.

A 7 quilòmetres, 23 minuts amb metro i a poc menys d'una hora i mitja a peu vorejant el Moskva hi ha el centre del cor de la ciutat: la plaça Vermella, que alberga un recorregut des de les reminiscències tsaristes fins a la petjada soviètica i el luxe del nou poder dels diners, una urbs d'excessos i tota una amalgama d'experiències que desglossa Moscou com si una de les seves populars figures es tractés: les matrioixques. Capes i capes d'història se superposen; igual que els contrastos i totes les paradoxes que forgen la geografia urbana moscovita.

Tan sol el cor històric engoleix per la seva magnitud el visitant. Les torres del Kremlin treuen el cap a un costat del riu com a símbol del que el caràcter rus aconsegueix amb esforç: d'una antiga estacada de fusta, a ser un dels principals llocs on es governa el món. Al davant, l'aire marcial de la Plaça Roja. Allà hi ha el mausoleu de Lenin i la catedral de Sant Basili, dues de les principals fites turístiques, i en un dels laterals, el GUM, que va passar de ser els grans magatzems de l'era soviètica a ser actualment una de les odes més grans al capitalisme del planeta.

Sota aquests magatzems passa el Metro, el palau del poble, que, encara que tot el suburbà exerceix com a museu a causa dels seus descomunals monuments i ornaments, connecta altres punts d'interès de la ciutat: la catedral de Crist el Salvador,el Museu Puskin, el carrer per als vianants de Arbat... Molts llocs per visitar que necessiten al final del dia un lloc apropiat per descansar, i el lloc idoni per fer-ho és el barri de Kitai-Gorod, a prop de la Plaça Roja i que ofereix una gran varietat de bars, discoteques, pubs... per a tots els gustos. Tot això amb alguna cosa en comú, gaudir de la fermentació del sègol, blat i la papa, conegut per molta gent com la innocència incolora.

Això sí, per pode robtenir el certificat per ser admès com a rus cal prendre's no menys d'una dotzena de gotets de vodka amb un paisà.