Ruta de caravanes, paradís de tons vermellosos, llar del setè art. Situada a 200 quilòmetres de Mar-ràqueix, sobre un altiplà entre muntanyes desèrtiques, al Marroc meridional, Ouarzazate se situa com el punt de partida per recór-rer les valls i els oasis que banyen els rius Dades i Draa, les alcassabes -castells d'origen berber- i el Sàhara.

Considerat com la porta del desert càlid més gran del món, el recorregut que la separa de Marràqueix és un començament de la magnitud dels paisatges que acull aquesta zona del Marroc. Travessant les muntanyes de l'Alt Atles, amb les altituds més grans de tot el nord d'Àfrica -el Toubkal, el punt màxim, aconsegueix 4.167 metres-, el passeig de tres hores per les sinuoses carreteres mostra el primer dels nombrosos contrastos de paisatges que té aquesta regió. Muntanyes nevades que es barregen en pocs quilòmetres amb extensos palmerars, frondoses valls, dunes ataronjades i àrides planes de pedra calcària alimentades per l'influx del sol i l'absència de pluges durant gairebé tot l'any.

Això converteix Ouarzazate en el lloc favorit per a molts per al rodatge de pel·lícules -amb una mitjana de dues superproduccions a l'any, a més de desenes de films de baix pressupost destinades a televisió i fins i tot publicitat. Aquest terreny té la facilitat de disfressar-se de Somàlia, Egipte, Aràbia, Palestina o l'antiga Roma.

Des del 1962, amb la irrupció de David Lean amb el seu Lawrence d'Aràbia, Ouarzazate ha atret desenes de directors: Orson Welles, George Lucas, Martin Scorsese, Oliver Stone, Ridley Scott... Per la meca del cinema africà, al cor de l'Atles s'han gravat multitud d'escenes que quedaran per al record en el món del setè art: des de la ja esmentada pel·lícula protagonitzada per Peter O’Toole o la primera de La guerra de les galàxies (1977) fins a més recents com La Momia (1999), Gladiator (2000), Black Hawk derribado (2001), Astèrix y Obélix: misión Cleopatra (2002), Troya (2004), Alejandro Magno (2005), Babel (2006) o la cèlebre sèrie de HBO Juego de tronos (2011).

Això ha catapultat Ouarzazate de ciutat enclavada enmig del no-res, amb tan sol una descurada alcassaba -com a únic punt d'interès-, a ser un dels llocs més visitats del Marroc. Les produccions estrangeres generen cada any més de cent milions d'euros i al voltant de 90.000 d'autòctons hi treballen, des dels artesans fins als empleats d'hotels i les seves famílies. Tots els seus veïns viuen per i per al cinema. És estrany trobar als seus car-rers algú que no hagi treballat en un rodatge. I tot això amb un cost baix, la manera que tant agrada a Hollywood. Hi ha famílies senceres que han transmès de generació en generació el seu ofici d'artesans experts en attrezzo cinematogràfic, capaços d'aixecar un gran escenari en molt poca estona i reconvertir-lo en alguna cosa completament diferent per a una altra pel·lícula.L'entrada al Sàhara

A prop de la Meca del Cinema, a uns 220 quilòmetres i a unes quatre hores amb cotxe, es troba la ciutat-oasi de M'Hamid El Ghizlane, una petita població, l’antic lloc de pas de les caravanes cap a l'Àfrica negra que fins al 1990 va ser un lloc prohibit, per la seva proximitat a la frontera del Sàhara Occidental i Algèria. Avui dia és un centre del turisme de desert perquè és a prop de les dunes. Les muntanyes i desnivells de l'Atles queden enrere i en l'horitzó s'albira una quilomètrica silueta d'arenals que es perden fins a l'infinit.

Abans de partir cap a l'arenal d’Erg Chigaga és vital l'aprovisionament d'ametlles, cuscús i dàtils al soc per gaudir d'un bon refrigeri després d'una intensa jornada de passeig a dalt d'un camell per les serpentejants dunes sota un sol abrasador i constant, i per combatre la gèlida nit sahariana al so dels estels que il·luminen el panorama a ritme de música berber. El Sàhara s'obre camí.