Notícies | Planes

VIATGES | Bucarest, una ciutat que ja es creu la seva bellesa

La desconeguda capital de Romania respira grandesa per la seva diversitat arquitectònica
13-04-2018 12:57
0 vots
Palau del Parlament de Bucarest FLICKR/Göran Höglund (Kartläsarn)

Palau del Parlament de Bucarest FLICKR/Göran Höglund (Kartläsarn)

A part de no haver anat encara a Cuba, pocs errors he comès en matèria de viatges a la meva vida, com haver passat només dos dies a Bucarest. La capital de Romania és plena de sorpreses. Sense res a envejar a altres grans capitals europees com Viena o Budapest, la coneguda com París de l'Est, fa tota la justícia del món al seu cartell. Perdre's pels seus carrers és una delícia. És igual el que s'agafi, segur que hi ha algun racó interessant. La Calea Victoriei i les places de la Universitat, la Romana i la Unirii en són els eixos centrals.

La mescla d'arquitectura soviètica per la dictadura recent de Nicolae Ceausescu (del 1967 al 1989) amb la influència parisenca que va implicar des d'Alemanya el rei Carles I (1881 a 1914) –el personatge històric més estimat– suposa una combinació que s'entén i comprèn per donar com a resultat una capital plena de meravelles arquitectòniques. Només trenta minuts de passeig separen el robust Palau del Parlament – l'edifici administratiu més gran del món darrere del Pentàgon, amb 340.000 metres quadrats construïts per alimentar l'ego de Ceausescu– de l'Ateneu, actual seu de la Filharmònica i obra més màgica de l'estil neoclàssic i romàntic que també impera a la capital.

A prop de l'Ateneu hi ha la plaça de la Revolució, des d'on Ceausescu, a l'antiga seu del partit comunista, va pronunciar el seu últim discurs i va fugir, així com l'obelisc que simbolitza la victòria de la democràcia sobre la dictadura. També destaquen en qualsevol cantonada nombrosos museus i hotels amb una història particular o el més recent Teatre Nacional.

Tot això mentre un topa amb almenys una desena de tan petites com belles esglésies ortodoxes com la biserica russa, l'Sfantul Gheorghe, Stavropoleos o la biserica de la Patriarhia. Només dos aspectes taquen aquests agradables passejos: la saturació de cotxes, que aprofiten qualsevol vorera per aparcar –aquí una altra sorpresa, Bucarest és la sisena de la Unió Europa per població, amb gairebé 2 milions, només al darrere de Londres, Berlín, Madrid, Roma i París–, i la quantitat d'obres que inunden la ciutat. Com a part de la Unió des del 2007, l'economia de Romania està creixent malgrat ser encara el segon PIB més baix, només al davant de la seva veïna Bulgària.

Aquesta pobresa, que s'aprecia en la presència d'edificis cèntrics abandonats, alguns dels quals fins i tot tenen la qualificació de monument històric, és un dels arguments que estan omplint de turistes una ciutat que ja comença a creure's la seva pròpia bellesa. Un altre dels punts forts és trobar-se a unes dues hores de Transsilvània, on el castell de Peles –aixecat per Carles I per enfortir la seva relació amb l'imperi austrohongarès i on rebia ciutadans de totes les classes–, el de Bran –llar de la llegenda de Dràcula– o les encantadores Brasov i Sinaia coronen una regió també coneguda per les seves pistes d'esquí i uns paisatges que són un malbaratament de colors.

El turisme creix a Romania i l'apel·latiu d'amagat comença a desaparèixer. Per tot això dos dies són pocs, molt pocs, per apreciar amb temps les meravelles que ofereix. Per escapar del bulliciós trànsit, amb les seves grans avingudes –fins a vuit carrils en alguns punts del centre–, res millor que refugiar-se a les seves zones verdes. El parc Herastrau, al nord, amb el seu gegantí llac, mereix un capítol a part, així com el cèntric i més petit parc Cismigiu. Però la millor alternativa per refugiar-se és el seu nucli històric, amb els carrers tallats al trànsit i agradables i modernes terrasses, cafeteries i discoteques. És on més es respira el seu ambient juvenil, que es torna a barrejar amb el llegat soviètic i el neoclàssic parisenc.

La seva gent, lluny dels clixés, és molt agradable i acull amb especial afecte els espanyols, amb els quals senten una connexió particular per l'idioma i la cultura llatina. Bucarest, una ciutat per tornar-hi.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Més plans

Plaça de Macedònia, la més gran de Skopje

Skopje: occident i Orient, cruïlla entre estàtues

La capital de Macedònia uneix les dues cultures en una ciutat desconeguda en els circuits turístics però amb un gran potencial

Una botiga de xocolates a Brussel·les.

Les 5 millors destinacions per als amants de la xocolata

De Suïssa a Mèxic, aquest dolç exportat des d'Amèrica és objecte de devoció a mig món

Ojos negros, la via verda més llarga d'Espanya

Amb 160 km, recórre paisatges naturals entre Terol i València

De:
Fins a: