A part de no haver anat encara a Cuba, pocs errors he comès en matèria de viatges a la meva vida, com haver passat només dos dies a Bucarest. La capital de Romania és plena de sorpreses. Sense res a envejar a altres grans capitals europees com Viena o Budapest, la coneguda com París de l´Est, fa tota la justícia del món al seu cartell. Perdre´s pels seus carrers és una delícia. És igual el que s´agafi, segur que hi ha algun racó interessant. La Calea Victoriei i les places de la Universitat, la Romana i la Unirii en són els eixos centrals.

La mescla d´arquitectura soviètica per la dictadura recent de Nicolae Ceausescu (del 1967 al 1989) amb la influència parisenca que va implicar des d´Alemanya el rei Carles I (1881 a 1914) -el personatge històric més estimat- suposa una combinació que s'entén i comprèn per donar com a resultat una capital plena de meravelles arquitectòniques. Només trenta minuts de passeig separen el robust Palau del Parlament - l'edifici administratiu més gran del món darrere del Pentàgon, amb 340.000 metres quadrats construïts per alimentar l´ego de Ceausescu- de l´Ateneu, actual seu de la Filharmònica i obra més màgica de l'estil neoclàssic i romàntic que també impera a la capital.

A prop de l´Ateneu hi ha la plaça de la Revolució, des d'on Ceausescu, a l'antiga seu del partit comunista, va pronunciar el seu últim discurs i va fugir, així com l'obelisc que simbolitza la victòria de la democràcia sobre la dictadura. També destaquen en qualsevol cantonada nombrosos museus i hotels amb una història particular o el més recent Teatre Nacional.

Tot això mentre un topa amb almenys una desena de tan petites com belles esglésies ortodoxes com la biserica russa, l´Sfantul Gheorghe, Stavropoleos o la biserica de la Patriarhia. Només dos aspectes taquen aquests agradables passejos: la saturació de cotxes, que aprofiten qualsevol vorera per aparcar -aquí una altra sorpresa, Bucarest és la sisena de la Unió Europa per població, amb gairebé 2 milions, només al darrere de Londres, Berlín, Madrid, Roma i París-, i la quantitat d´obres que inunden la ciutat. Com a part de la Unió des del 2007, l´economia de Romania està creixent malgrat ser encara el segon PIB més baix, només al davant de la seva veïna Bulgària.

Aquesta pobresa, que s´aprecia en la presència d'edificis cèntrics abandonats, alguns dels quals fins i tot tenen la qualificació de monument històric, és un dels arguments que estan omplint de turistes una ciutat que ja comença a creure´s la seva pròpia bellesa. Un altre dels punts forts és trobar-se a unes dues hores de Transsilvània, on el castell de Peles -aixecat per Carles I per enfortir la seva relació amb l'imperi austrohongarès i on rebia ciutadans de totes les classes-, el de Bran -llar de la llegenda de Dràcula- o les encantadores Brasov i Sinaia coronen una regió també coneguda per les seves pistes d'esquí i uns paisatges que són un malbaratament de colors.

El turisme creix a Romania i l'apel·latiu d'amagat comença a desaparèixer. Per tot això dos dies són pocs, molt pocs, per apreciar amb temps les meravelles que ofereix. Per escapar del bulliciós trànsit, amb les seves grans avingudes -fins a vuit carrils en alguns punts del centre-, res millor que refugiar-se a les seves zones verdes. El parc Herastrau, al nord, amb el seu gegantí llac, mereix un capítol a part, així com el cèntric i més petit parc Cismigiu. Però la millor alternativa per refugiar-se és el seu nucli històric, amb els carrers tallats al trànsit i agradables i modernes terrasses, cafeteries i discoteques. És on més es respira el seu ambient juvenil, que es torna a barrejar amb el llegat soviètic i el neoclàssic parisenc.

La seva gent, lluny dels clixés, és molt agradable i acull amb especial afecte els espanyols, amb els quals senten una connexió particular per l'idioma i la cultura llatina. Bucarest, una ciutat per tornar-hi.