De tots els complexos turístics construïts a la costa de Llenguadoc en els anys 60, Gruissan és l’únic aixecat al voltant d’un poble antic. I és a través dels seus carrers, en espiral al voltant dels peus de la Torre de Barbarroja, una relíquia del castell que data de l’Edat Mitjana, on s’ha d’iniciar el recorregut.
Prèviament, si hem arribat des de Narbona per l’anomenada carretera Mandirac, podrem gaudir d’aquest camí asfaltat, ben conegut pels habitants de la regió i que situa el visitant enmig dels estanys de la Narbonesa, miraculosament preservats. Flamencs i garses marquen un paisatge amb canyissars i el fonoll marí, on l’aigua salobre reflecteix quan fa bo la silueta del Canigó en la distància.
En entrar al poble vell, caminarem entre les antigues cases de pescadors, algunes de les quals acullen botigues, cafeteries i hostals. Aquí, el peix era el recurs bàsic fins a principis del segle XX. Els gruissannecs alternaven la pesca amb xarxa en els estanys amb les incursions a la costa. La importància d’aquesta economia es reflecteix en la petita església de Nostra Senyora de l’Assumpció, on té lloc cada 29 de juny la festa de Sant Pere. El temple alberga una maqueta de vaixell de pesca tradicional.
Un petit salt en el temps i en l’espai: uns pocs centenars de metres ens separen de la platja dels Xalets, decorat de la famosa pel·lícula 37°2 le matin, de Jean-Jacques Beineix. Aquests palafits, construïts a partir de finals del segle XIX davant del mar, es mouen lleugerament en els dies d’assolellats aperitius i barbacoes que reagrupen els chaletains, conscients de pertànyer a una comunitat que ocupa un lloc de vacances únic a tot el Mediterrani.
Un retorn a la urbanització moderna permetrà al visitant fer un desviament a través de l’Ayrolle. Després d’un trajecte planer al llarg de les muntanyes de sal de Gruissan -és aconsellable tornar de la visita amb la famosa Flor de sal de finor i sabor increïbles-, arribareu a un racó de món en el qual desenes de pescadors, amb les seves barraques d’una altra època, exerceixen l’ancestral captura de l’anguila...
El complex turístic de vacances, amb edificis baixos, mostra el mig segle d’existència amb un marcat aire familiar. No dubteu a anar, a peu o en bicicleta, a les platges de Grazel i Mateille.
És el moment de pujar al cotxe per fer un viatge original en el temps. En direcció a Narbona-platja, cap al nord, per anar a Notre-Dame des Auzils. Allà, al costat de la muntanya de La Clape, paradís del senderisme, hi ha una església petita i senzilla, totalment dedicada a la gent del mar. Totes les seves parets estan cobertes d’exvots en record de mariners i tripulants desapareguts durant les tempestes èpiques de Gruissan, o en altres mars del globus on els mariners gruissanencs s’han passejat al llarg dels segles. Aquests dibuixos ingenus però realistes van ser robats el 1967, però van ser reproduïts de manera idèntica, directament a les parets, gràcies a les fotografies preses abans d’aquesta lamentable destrucció. Des d’allà, podreu albirar un paisatge increïble.
Per saber-ne més: Tirisme Gruissan. www.gruissan-mediterranee.com
