Plantar-se a Shibuya -al centre de Tòquio-, en una de les ribes del seu arxiconegut pas de vianants, després de 24 hores de viatge sacseja qualsevol: la sensació, entre milers de japonesos, anuncis sonors, llums i pantalles gegants d´última generació, és que, més enllà de creuar mig món i acumular quilòmetres al cos, el desplaçament ha estat més temporal que espacial. De sobte, un sembla que habiti en el futur.
Obrir la boca, de simple admiració, mirar cap amunt i donar voltes sobre si mateix sol ser la primera reacció dels gaijin -terme despectiu en japonès per qualificar els estrangers- quan surten de l´estació de tren de Shibuya, que es topen amb l´estàtua en honor al gos Hachiko i passegen per primera vegada pels carrerons de Shibuya, un dels barris amb més vida de Tòquio, en busca d´una sopa, sushi i gyozas, un Asahi o la vida mateixa.
Passejar per Shibuya, Ginza, Shinjuku, Roppongi, Akihabara, Harajuku o Asakusa i admirar és inherent a Tòquio, una de les ciutats més excitants del món -pels seus habitants, la seva arquitectura, la seva moda, els seus contrastos, la seva cultura, els seus racons, etc.
De moda, durant els últims anys, probablement després que Sofia Coppola obrís una finestra amb Lost in translation, la capital del Japó i la resta del país nipó ja no semblen estar tan lluny (en l'últim lustre, el nombre de turistes espanyols es va incrementar el 360%).
Abans de llançar-se a l´aventura i viatjar al Japó, val la pena tenir diferents detalls en compte: com a mínim, per conèixer part del país, l´estada hauria de ser d´uns 15 dies. Per moure´s per Tòquio i la resta del país és indispensable comprar a Espanya el Japan Rail Pass -permet viatjar per la capital en la Yamanote Line circular i agafar el Shinkansen (tren ràpid) per desplaçar-se entre ciutats- i tenir molt clars els llocs a visitar -Nikko, Kyoto, Nara, Osaka, Kamakura, Yokohama, Hiroshima, Miyajima, Himeji o Nagasaki, per exemple.
A l´abril, hi arriba el sakura: el cirerer en flor. I el país s´embolcalla amb una bellesa particular.
