Els castells càtars situats a l´Aude són, de fet, una sèrie de fortaleses construïdes pel rei de França a la frontera sud de les seves àrees d´influència després de la croada contra els albigesos. Hi ha vuit recintes principals visitables.

El castell de Saissac es troba al cor de la muntanya Negra. És un dels més grans del Llenguadoc. Dues habitacions restaurades alberguen un museu amb el tresor monetari de Saissac, compost de 2.000 diners del segle XIII.

Els castells de Lastours són quatre (Cabaret, Tour Régine, Surdespine i Quertinheux). Situats a 300 metres sobre el nivell del mar, aquest conjunt domina amb orgull sobre l´Orbiel. Podreu admirar una panoràmica excepcional del lloc des del mirador.

El castell de Villerouge-Termenès es troba al cor de la vila medieval on va ser cremat l´últim perfecte càtar conegut, Guilhem Belibaste, el1321. Samort va significar la fi de la religió càtara. El castell va ser classificat com a monument històric el 1976.

Masmorres i bruixeria

El castell d´Arques és a la plana. Encara conserva la seva masmor­ra. El 1217, Simó de Montfort, cap dels croats, va prendre i cremar el castell i la ciutat d´Arques. Després va oferir les terres i el lloc al seu lloctinent, Pierre Voisins, el 1231. El 1265, el nou senyor d´Arques va protagonitzar un episodi notable en els seus dominis, quan condemnà una dona de 60 anys, acusada de bruixeria, a ser cremada viva dins del poble. El castell va ser venut, sota la Revolució, com a propietat nacional i va sofrir algun dany. Va ser classificat com a monument històric el 1887. L´entrada dona dret a l´accés a la casa del catarisme Déodat Roché, al centre del poble.

El Tractat dels Pirineus

Visitem ara el castell de Puilaurens a Lapradelle. Defensant la frontera contra l´Aragó, fou ocupat el 1259 per la guarnició més gran de tota la frontera, sota les ordres d´Odon Montreuil. Fins al Tractat dels Pirineus (1659), el castell va patir repetides incursions espanyoles. Mal defensat i gens conservat des de finals del segle XVII, s´abandona definitivament durant la Revolució.

Una llegenda relata que la Dama Blanca, neboda de Felip el Bell, hi transita durant les nits suaus, caminant amb els seus vels tènues per les muralles desmantellades.

De Peyrepertuse a Aguilar

El castell de Peyrepertuse, a Duilhac, es troba ancorat en els relleus del massís de les Corberes, a 800 metres d´altitud. Durant la croada contra els albigesos, William Peyrepertuse, sense voler-se sotmetre, va ser excomunicat el 1224. Després del fracàs del setge de Carcassona, William se sotmet finalment i el castell es converteix en una possessió francesa el 1240. Al final de XIII, la construcció esdevé un fortí destacable dotat de defenses excepcionals.

El castell de Quéribus a Cucugnan està situat sobre un aflorament rocós estret. L´edificació emergeix i projecta la seva silueta massissa a 728 metres. Esmentat el 1020, el castell es converteix en part del comtat de Besalú, primer i, a continuació, del de Barcelona. Finalment, entra a formar part de la casa d´Aragó el 1162 com una fortalesa reial.

El castell d´Aguilar el localitzarem col·locat a la roca com una corona, dominant la plana de Tuchan. El nom Aguilar prové del llatí aquila, que significa àguila. Després de la croada contra els albigesos, el rei de França el retorna a Olivier de Termes, el 1250, en reconeixement per les seves brillants actuacions a Terra Santa.

Aquesta fortalesa de l´antiga frontera francoaragonesa està formada per un tall poligonal construït al centre d´un recinte hexagonal flanquejat per sis tor­res.

Per saber-ne més: Turisme al país Càtar. www.audetourisme.com