Notícies | Planes

ESCAPADES | Belchite, un gegantí monument a la memòria i el passat

Els carrers d'aquesta localitat situada al sud de Saragossa segueixen encallats en el temps i recorden un dels pitjors episodis de la guerra civil
09-03-2018 17:10
1 vot
Ruïnes del vell Belchite. FLICKR/Frasco Ramos Unicido

Ruïnes del vell Belchite. FLICKR/Frasco Ramos Unicido

Març del 1937. La Guerra Civil Espanyola estava en curs després de la revolta l'estiu de l'any anterior d'una gran part de l'exèrcit espanyol, dirigit pels generals Sanjurjo, Mola i Franco. Després de mesos de truculenta batalla i de fracassar en la conquesta de Madrid, el bàndol insurgent decideix canviar d'objectiu i iniciar una ofensiva sobre el nord del territori peninsular, a les regions republicanes d'Astúries, Cantàbria i Biscaia, de gran importància en recursos estratègics com les indústries i les mines de carbó i ferro.

Sense amb prou feines resistència en estar aïllades de la resta de territori republicà, els falangistes tenen l'ajuda del Cos de Tropes Voluntàries italianes i de la Legió Còndor manada per Hitler, i la franja cantàbrica cau.

Després de diverses ofensives republicanes sense èxit com la d'Osca o la batalla de Brunete, i amb l'objectiu d'un nou intent d'aturar les operacions del bàndol comandat per Franco al nord d'Espanya, el govern republicà va decidir llançar una nova ofensiva al front d'Aragó. Aquest cop Saragossa era l'objectiu, amb la finalitat d'aïllar la resta de tropes nacionals de la regió i obligar-les a aturar els seus atacs sobre el nord.
Belchite, un poble situat uns 50 quilòmetres al sud de la capital aragonesa i amb prou feines amb 4.000 habitants, es va convertir en un dels emblemes de l'enfrontament entre republicans i nacionals, i també en una de les catàstrofes més grans de la guerra civil, ja que s'estima que hi van morir al voltant de 5.000 persones en 25 dies de batalla.

Aquesta contesa va ser utilitzada de forma propagandística per tots dos bàndols. Per part republicana destacaven la presa d'una posició propera a Saragossa, i per la falangista remarcaven que la resistència de les seves forces havia aconseguit frustrar l'ofensiva sobre la capital aragonesa.
Sis mesos més tard, el març del 1938, els falangistes van prendre de nou Belchite, i van acabar d'arrasar el que quedava de la població.

Un poble maleït
Aquesta població havia tornat a viure la tragèdia, ja que al llarg de la història havien transcorregut diverses batalles als seus carrers: guerres púniques entre romans i cartaginesos; la Reconquesta; francesos i espanyols en la guerra de Secessió –que va acabar amb victòria del bàndol gal, per la qual cosa Napoleó va fer inscriure el nom de Belchite a l'Arc del Triomf de París. A més, va ser escenari de diverses confrontacions en les guerres Carlines.

Sumat a l'episodi bèl·lic més recent, Belchite s'ha convertit en un niu de misteris i llegendes que l'han situat com un dels punts més importants d'Espanya al món paranormal, com ha quedat reflectit en diversos programes que ha realitzat l'equip de Cuarto Milenio, conduït pel presentador Íker Jiménez.

El Belchite actual
Una vegada conclosa la guerra civil, Franco va decidir deixar el lloc de batalla intacte –amb afany propagandístic– i construir un nou poble al costat, Belchite Nou, amb mà d'obra de presoners republicans, procedents d'un camp de concentració de la rodalia. Els més afins al règim van ocupar les primeres cases del nou poble, fins a final dels anys 60, quan el trasllat es va donar per completat.

Abandonat, vuit dècades després, Belchite segueix encallat en el temps, com un gegantí monument de la memòria i el passat. Des del 2007 està tancat i només s'hi admeten visites guiades. Aproximadament 10.000 persones visiten les restes cada any.

Silenci. Ruïnes. Enderrocs. Obusos. Soledat. Pena. Malestar. Aquestes experiències acompa-nyen el visitant en el seu pas per Belchite i fan reflexionar i donar importància a la cèlebre frase de l'historiador britànic Paul Preston: «Qui no coneix la seva història està condemnat a repetir els seus errors».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Més plans

El cor de la muntanya francesa

Els Canyons de la Fou

Una oportunitat per entrar al cor de la muntanya i desafiar els mites i llegendes que s'hi amaguen

Un dels nombrosos carrerons estrets, costeruts i blaus d'aquest paradís celeste

El Marroc anyil

Als peus de la serralada del Rif, Xauen, la ciutat meravella, traspua un croma blavós per tots els porus

La cèlebre i imponent cúpula de la Santa Maria del Fiore de Brunelleschi

Florència, una ciutat exquisida i immortal

El bressol del Renaixement manté inalterats l'encant i l'esplendor del seu gloriós passat

Elefants que creuen el riu, al Parc Nacional d?Udawalawe.

VIATGES | Sri Lanka a la motxilla

L'illa índica, plena de multitud de contrastos que van des de camps de te a platges màgiques, s'ha convertit en un paradís per descobrir

De:
Fins a: