L'Havana, paradís de contrastos al cor de Cuba, és un mosaic de bellesa i decadència, alegria i misèria, música als carrers i empremta revolucionària que és alhora solitud i emblema. Les façanes acolorides i esquerdades que alineen l´Havana Vella són una obra mestra en si mateixa, en un temps aturat, circumdada per places colonials, museus històrics i música a totes les cantonades.

La circumferència de Cuba supera els 110 quilòmetres quadrats, però si es disposés d´un sol dia per ser a l´illa, la joia de la corona és l´Havana Vella. Les seves artèries irregulars, que conserven l´arquitectura colonial i barroca, barrejada amb el neoclassicisme, l´art déco i l´art nouveau, allotja espais imprescindibles: el Capitoli Nacional i la seva cúpula resplendent; el Castell dels Tres Reis del Morro i les seves esplendoroses vistes al Malecón -els cinc quilòmetres del Malecón, davant la resta del món; el Museu Nacional de Belles Arts, que acull en les seves dues seus la història de la pintura cubana i internacional; el reverencial convent de Sant Francesc d´Assís i les seves meravelloses places, des de la plaça Vella fins a la plaça d´Armes, inundades de sol i ritmes del Carib; La Bodeguita del Medio i els seus mojitos, entre parets vestides de noms i guitarres; La Floridita i els seus daiquiris, sota l´halo etilicoliterari de Hemingway, El vell i el mar. Això sí, quan els colors dels cotxes antics es fonen amb la nit, tots els bars abaixen la persiana.

Al costat de l´Havana Vella, Centre Havana és una prolongació humil d´aquesta bellesa, però sense la restauració dels seus edificis, per la qual cosa revela la realitat més medul·lar de la ciutat. I seguint la línia del Malecón, Centro Habana desemboca a El Vedado, que comporta un altre canvi de paisatge cap a un barri més residencial, de car-rers amples, que allotja el Museu de la Revolució, situat a l´antic Palau Presidencial de Cuba.