La península ibèrica atresora multitud de racons naturals de gran bellesa al llarg de la seva extensa geografia. Una petita part d'aquesta immensa riquesa natural són llacs que val la pena visitar. Des dels llacs de Covadonga a la Llacuna de Fuente de Piedra, repassem 10 d'aquests espais únics pel seu valor paisatgístic i ecològic:
Llac de Sanabria (Zamora)
El Llac de Sanabria, a Zamora, és un dels més gran d'Espanya. Abasta 1,5 quilòmetres d'ample per 3 de llarg i té una profunditat aproximada de més de 50 metres. També és un dels més grans d'Europa. La seva extensió permet tot tipus d'activitats i instal·lacions i a l'estiu es converteix en un important espai d'esbarjo.
Llacs de Covadonga (Astúries)
Els Llacs de Covadonga, que són tres, Enol, l'Ercina i El Bricial -que només té aigua en època de desgel o fortes pluges-, són tres llacs glaceres situats a més de 1.000 metres d'altitud que formen part del Parc Nacional dels pics d'Europa. El paratge és un dels espais naturals més visitats d'Espanya, sobretot a l'estiu.
Estany de Sant Maurici (Lleida)
El de Sant Maurici és l'estany més emblemàtic del Pirineu català. Concretament, es troba al municipi d'Espot, a Lleida, a 1.910 metres d'altitud, en un entorn espectacular. El llac forma part del Parc Natural d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Fa uns 1.100 metres de llarg per uns 200 d'ample.
Ibones de Anayet (Osca)
Els Ibones de Anayet són un conjunt de petits llac situats a una altitud de 2.233 metres al Pirineu d'Osca, als peus de la muntanya Anayet, al terme municipal de Sallent de Gállego. Els llacs formen un conjunt únic en un imponent entorn pirinenc.
La Laguna Negra (Soria)
La Laguna Negra, a la serra del mateix nom, a Sòria, és d'origen glacial i forma part del Parc Natural de la Laguna Negra i els Circos Glaciales de Urbión. Se situa al terme municipal de Vinuesa, a 1.753 metres d'altitud. La llegenda recollida per Antonio Machado diu que no té fons i que comunica amb el mar. El magnetisme d'aquest paratge fa d'ell un dels racons més bells d'Espanya.
Laguna de Gallocanta (Saragossa i Terol)
La llacuna de Gallocanta es troba entre les províncies de Saragossa i Terol i en els termes municipals de Santed, Gallocanta, Berrueco, les Cuerlas, Torns i Bell. Abasta 1.924 hectàrees, fet que la converteix en la més gran d'Espanya, i està situada a 1.000 metres d'altitud. Aquesta llacuna salada alberga una rica flora i fauna.
Las Tablas de Daimiel (Ciutat Real)
Las Tablas de Daimiel, a la Província de Ciutat Real, conformen un conjunt d'aiguamolls declarat Parc Nacional el 1973. El nom d'aquest riquíssim espai natural prové del fenomen natural que ha donat peu a la seva aparició: la confluència de dos rius que ocasiona un desbordament de l'aigua sobre un terreny d'escassa pendent.
Lagunas de Ruidera (Ciudad Real i Albacete)
El conjunt de les Lagunas de Ruidera està format per un total de 15 llacunes al llarg de 15 quilòmetres de la vall de l'Alto Guadiana, en els límits de les províncies de Ciudad Real i Albacete, i conforma un Parc Natural que porta el seu nom i que alberga un gran nombre d'espècies d'animals i plantes. Les cascades que cauen d'unes llacunes a altres constitueixen un dels seus elements més atractius.
Laguna de Fuente de Piedra (Màlaga)
La Laguna de Fuente de Piedra, a Antequera (Màlaga), és la més gran d'Andalusia i una de les més extenses d'Espanya, amb 1.364 hectàrees, sis quilòmetres de llarg i dos d'ample. Aquest espai d'aigua salada és un lloc de trobada per a milers d'aus migratòries i aconsegueix reunir la major colònia de flamencs de la Península.
Laguna de Torrevella (Alacant)
La Laguna de Torrevieja forma part del Parc Natural de les llacunes de la Mata i de Torrevella, a la comarca de la Baixa Vega del Segura i destaca per una peculiaritat que la fa única: el color rosat que prenen les seves aigües a l'estiu. El to s'explica per diferents motius, entre ells les algues i bacteris que creixen a la llacuna i també, pel que sembla, la capa d'argiles del seu fons.
